peu, -us
(Del llatí pĕde, mat. sign.)
- s. m. Part terminal de cada extremitat inferior humana, que servix per a caminar, soportar el pes del cos, botar, etc., i que es compon pel tars, metatars i els dits.
- Peu d’atleta, Med. Infecció de foncs en els peus i generalment entre els dits.
- Peus plans, els que tenen l’arc de la planta excessivament pla, sense la concavitat normal.
- Girar un peu, tòrcer-lo bruscament.
- Giró de peu, torciment violent del peu.
- En peus o de peus, ant. Dret, en posició vertical.
- De peus, ant. Immediatament.
- A peu, caminant, desplaçar-se sense utilisar vehículs o cavalcadures.
- D’a peu, Soldat d’infanteria, que no va a cavall.
- Pels seus propis peus, caminant, sense utilisar cap vehícul o cavalcadura.
- De cap a peus, de dalt a baix, totalment, completament.
- A peu pla, sense pujades ni baixades, sense obstàculs.
- Al peu coix o a peu coixo, loc. Anar a bots en una sola cama i en l’atra en alt. A la coixa.
- Fer peu, quan se camina dins l’aigua, tocar el fondo en els peus i poder mantindre el cap fòra de l’aigua.
- Objecte que es fabrica imitant la forma d’un peu humà.
- Peu de rei, instrument utilisat per a medir diàmetros, grossàries, etc., i que es compon per un regle en escala graduada i numerada en centímetros i milímetros i que en un extrem porta una branca en àngul recte i una atra mòvil que es desplaça sobre ell.
- Part terminal de cada extremitat inferior dels animals en cas d’equivaldre al peu o la mà dels humans.
- A quatre peus, se diu de la forma de caminar posant en terra les quatre extremitats.
- Córrer a quatre peus, galopar.
- Peu de bou, peça o bloc de pedra en un forat al mig, a on se fica un pal o pinatell que subjecta els travessers i l’estora que protegixen el raïm escaldat de l’aiguage i de la pluja quan se fa pansa; també té uns atres usos, sempre posant un pal en el forat, com ara sostindre o alçar cordes a on s’estén roba, rets o es penja alguna cosa.
- Peu de porc, peça de fusta que porta incrustades unes dents de ferro i que l’utilisen els fusters per a subjectar la fusta per a treballar-la.
- Base, objecte que s’utilisa per a soportar un atre sobre ell; part interior d’un objecte sobre la qual se sosté.
- Peu dret, Arquit. Pilar que sosté una càrrega.
- Peu d’una escala portàtil, la barra o barres articulades en el restant de l’escala i que li servixen de sosteniment.
- Peu del compàs, peça que es referma fixament sobre el punt que s’utilisa com a centre de la corba.
- Peus de taula, de cadira, etc. Les potes d’estos mobles.
- Peu de paret, Arquit. Contrafort.
- Peu toral, Arquit. Estrep sobre el que descansa un arc toral.
- Peu de safa, soport del llavamans.
- Fonament; principi o basament per a iniciar una cosa.
- Donar peu a una cosa, loc. Donar ocasió o pretext per ad alguna cosa.
- Sense peu ni fonament, loc. Sense cap raó o motiu.
- Estar en peu, mantindre’s, sostindre’s.
- En peu de guerra, estar preparat per a entrar en guerra.
- Brot d’una planta, tronc d’un arbre; se diu especialment de l’arbre o la planta utilisat per a fer-li un empelt.
- Peu bort, brot d’una planta que creix silvestre i dona fruita rebujable, pero que és molt resistent i que es pot empeltar; per eixemple, de peu d’armela amarga es poden traure prunes, bresquilles, armeles o albercocs, de peu de taronger bort, tota classe de taronja, mandarines o llimes i de peu de cep tota classe de vinya.
- El pinyol de la taronja que servix de llavor.
- Pila d’esportins plens d’olives que es coloca baix la prensa per a ser prensada i traure-li l’oli.
- Peu d’oliva, la pila de cofins de pasta d’oliva mòlta per primera volta.
- Peu de refeta, o de sansa, o de pinyola, o de repàs, el de pasta d’olives mòltes per segona volta.
- Desparar el peu, procés consistent en afluixar la prensa d’oli, traure els cofins i buidar-los.
- Massa de brinsa colocada en columna i que es prensa d’una sola volta.
- Cantitat d’olives que entren en cada prensada i que sol equivaldre a nou o a dèu barcelles.
- La part més baixa d’una cosa; la part contrària a la capçalera.
- Els peus del llit, part del llit oposta al capçal.
- Peu del palmito, el conjunt de les varetes que el formen en dos caberes unides per un clau.
- Peu de l’escala, la part inferior, allà a on arranca l’escala.
- Peu de l’arc, punt a on arranca l’elevació d’un arc.
- Peu d’una montanya, part de la montanya a on escomença a elevar-se el terreny.
- Peu d’un escrit, part inferior del paper a on s’escriu.
- Peu d’un dibuix, explicació escrita baix d’un dibuix per a explicar el seu significat.
- Peu de pàgina, espai que queda en la part inferior del paper en que s’ha escrit.
- Peu d’imprenta, indicació escrita en el peu d’un escrit per a indicar qualsevol cosa relacionada en dit escrit, com ara, remetre a l’orige d’una cita, indicar un autor, etc.
- Al peu de tal cosa, a la part de baix de tal cosa: Al peu de la Creu.
- Peu de roda, Nàut. Peça corba que unix la quilla en la roda.
- A peu d’obra, a la vora de l’obra que es fa i a la qual va destinat el material.
- Peu del pal, la part baixa d’un pal que toca la coberta del barco.
- Mida llineal equivalent a 30 centímetros.
- Peu quadrat, mida superficial que equival a 776 centímetros.
- Peu cúbic, volum d’un cup imaginari que medix un peu llineal per cada costat.
- Mètr. Peu forçat, vers o rima prefixats als que s’ha d’adaptar una composició poètica.
- Mètr. Peu quebrat, mig vers o vers curt que s’intercala en una estrofa.
- Peu de cabra, crustàceu cirròpodo de l’espècie Lepas pectinata que viu sobre les roques.
- Peu de colom, planta herbàcea anual, de la família de les Borraginàcees, de l’espècie alkanna tinctoria, de rizoma llenyós, fulles llanceolades llinears, flors acampanades de color blau o púrpura i raïl grossa de la que s’extrau un tint roig molt preat. Se dona principalment en llocs arenosos.
- Peu de Crist, planta rosàcea de l’espècie Potentilla reptans, de tronc escatós, fulles caduques dividides en cinc folíoles cuneiformes, dentades i flors estiuenques, grans i de color groc.
- Peucrist o Peu Cristi, var. form. ant. V. peu de Crist.
- Peu de gall, planta anual de la família de les Gramínees, de l’espècie Panicum cris-galli, en canyes doblades en la part inferior, fulles acuminades verdes i panolla formada per espigues unides, unilaterals i alternes.
- Peu de lleó, planta herbàcea anual de la família de les Rosàcees, de l’espècie Alchemilla vulgaris, tronc ramós, fulles en cinc lòbuls dentats, i en flors menudes i verdoses.
- Peu de llop, planta labiada de l’espècie Lycopus europaeus, de rizoma serpentejant, tronc recte, fistulós i pubescent, fulles llanceolades, flors blanques puntejades de roig i que també és coneguda en els noms de peu de llop d’aigua o peu de llop d’Europa.
- Peu de pardal, lleguminosa de l’espècie Ononis ornithopodioides, de flors grogues que es dona en terres arenisques roges.
- Cara del peu, part superior del peu.
- A peu parat, loc. Sense esforç.
- Alçar-se en el peu esquerre, loc. Tindre mala sòrt.
- Anar en peus de plom, loc. Actuar en molta precaució.
- Ballar en un peu, loc. Mostrar gran alegria, content, satisfacció, etc.
- Batre els peus, loc. Morir.
- Besar els peus ad algú, loc. Adular-lo en excés de paraula o per escrit, per respecte, sumissió o cortesia.
- Buscar cinc peus al moltó, loc. ant. Buscar cinc peus al gat.
- Buscar-li cinc peus al gat, loc. Buscar excuses absurdes o pretexts destrellatats.
- Caure l’ànima als peus ad algú, loc. Quedar-se decepcionat, tindre una por súbita.
- Coixejar del mateix peu, loc. Tindre els mateixos defectes.
- Donar del peu alguna cosa, loc. ant. Renunciar ad ella, menysprear-la.
- Eixir en els peus per davant, loc. Ser tret mort d’un lloc.
- Entrar en bon peu, loc. Escomençar be un assunt, negoci, etc.
- Estar als peus d’algú, loc. Estar totalment a les seues órdens, baix el seu poder.
- Estar en un peu en la porta o en lo carrer, loc. Estar a tall d’anar-se’n o anant-se’n.
- Estar en un peu en l’aire, loc. Estar en una situació insegura o en una posició inestable.
- Estar lligat de peus i mans, loc. No tindre llibertat per a obrar.
- Fer una cosa en el peu esquerre, loc. Fer-la malament i en mal resultat.
- Fer una cosa en els peus, loc. Fer-la malament, sense mirament.
- Llançar-se o tirar-se als peus d’algú, loc. Suplicar, agenollar-se davant d’algú per a implorar-li alguna cosa.
- No moure un peu, loc. No actuar, no tindre llibertat d’acció.
- No posar els peus en un lloc, loc. No anar mai ad eixe lloc.
- No tindre cap ni peus, loc. Ser una cosa absurda o destrellatada.
- Posar ad algú el peu al coll, loc. Humiliar-lo, fer-li acceptar les condicions impostes pel vencedor.
- Posar una cosa als peus d’algú, loc. Oferir-li-la en homenage.
- Posar-ho tot en un peu, loc. Formar gran avalot o guirigall.
- Saber de quin peu coixeja, loc. Conéixer el caràcter d’algú, saber els defectes o vicis que té.
- Ser més vell que l’anar a peu, loc. Ser molt antiga una cosa.
- Tindre l’ànima als peus, loc. Estar molt acovardit, estar famèlic, deprimit, sense forces.
- Tindre un peu dins o estar en un peu dins, loc. Estar a tall d’entrar en un lloc.
- Tindre un peu en la tomba o en el clot, loc. Estar prop de la mort.
- Tocar els peus en terra, loc. Ser realiste, tindre sentit pràctic.
- Tornar el peu arrere, loc. Desistir, retrocedir el camí seguit per a obtindre un fi al que es renuncia.