Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: de
de-
(Del llatí de-.)
  1. pref. Prefix que pot indicar direcció de dalt a baix, decaure, dissociació o separació, definir, orige o procedència, derivar, deduir, privació o inversió del significat originari, decapar, deformar, i també pot reforçar el significat originari, demostrar, declarar.
de profundis
(Del llatí de profundis, des de les profunditats.)
  1. s. m. Salm penitencial que escomença en estes paraules llatines.
  2. Acte de cantar este salm.
de
(Del llatí de, preposició d’ablatiu.)
  1. prep. Preposició que indica lalluntament o la separació; indica també el lloc a on sinicia el moviment o lacció del verp: Dels ulls li ixqueren moltes llàgrimes.
    1. Senyala lorige o la procedència física: Ve de Morella fins ací.
    2. Orige o procedència nobiliària da on ve lus de la preposició per a introduir llinages: Arnau de Vilanova. Jordi de Sant Jordi. Isabel de Villena.
  2. Indica punt de partida: La processó ix dací fins a ta casa.
  3. Denota una certa distància, un espai existent entre dos punts: De llunt pareix una cosa diferent.
  4. Denota una certa duració, un determinat espai de temps: Treballa de matí. De bon matí. Destiu. Dhivern.
  5. Senyala la causa o el motiu duna acció: Plore de felicitat.
  6. ant. Introduïa lagent de la frase passiva: Un brodat fet de ses mans. Hui sutilisa la preposició per.
  7. Introduïx el mig o linstrument usat per a realisar lacció: Adornat dor i joyes.
    1. En valor partitiu, indica la totalitat de la qual se trau una part: Ho digué u dells. Huit dels dèneu regidors votaren en contra.
    2. ant. En valor partitiu sense determinatiu que la precedix: I sen faran de grans festes.
    3. Sutilisa com a unió dun indefinit (tant, molt, poc, gens, cap...) i el seu substantiu: No fa gens de calor. Tinc molt de fret. No veig cap dhome per ací.
  8. Susa com a unió entre determinades preposicions i els substantius regits, com ara: ans de, dins de, darrere de...
    1. Introduïx un substantiu prèviament designat pel pronom adverbial en: Nhi havien molts, de turistes.
    2. Introduïx un adjectiu en les frases exclamatives escomençades per cóm: ¡Cóm eres de charrador!
  9. Introduïx el complement del superlatiu: Era la més jove de les germanes.
    1. Indica un número superior a la cantitat expressada: Passen de cent els morts en laccident.
    2. Darrere de més o manco / menys, indica el número que excedix: No eren més de quatre gotes.
  10. ant. Susava en construccions comparatives a on actualment susa que: Crech que no y ha major peccador de mi.
  11. Indica el material que compon una cosa o un objecte: Un collar de diamants. Un rosari dargent.
  12. Senyala lobjecte o el tema del discurs o del text: Un llibre de poesia.
  13. ant. Dir de no, dir que no, negar.
  14. inus. Susa per a introduir un infinitiu que fa de complement dun atre verp. Sol utilisar-se entre el verp saber i escriure o llegir: No sabia de llegir ni descriure.
  15. Introduïx moltes locucions adverbials modals: De gaidó, damagat, de rasmà, de través, de costat, de gom a gom, de bo, de reüll, de cara, de fet...
  16. Indica el posseïdor dalguna cosa: El coche de Josep.
  17. Senyala la situació dun objecte: El got de la taula.
  18. Indica el contengut dalguna cosa: Un got daigua, una botella doli, una llanda de tonyineta.
  19. Indica la matèria contenguda en una mida: Un grapat de farina.
  20. Senyala la destinació o la finalitat: Dos astrals de tallar llenya. Bo de menjar.
  21. Substituïx laposició de dos substantius, principalment quan el segon dells és un toponímic: Els xativins tenen també el nom de socarrats.
  22. Pot intercalar-se també entre ladjectiu i el substantiu, sobretot antigament: Diràs al traydor e renegat del rey Scariano.
  23. Introduïx una locució explicativa: Això de la toponímia es referix als noms del pobles.
observacions/documentació: Pren la forma d’ davant de vocal o haig.
de visu
(Del llatí de visu, de vista.)
  1. loc. adv. llat. En els propis ulls.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.