Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: i
n’ i ‘n
  1. Contracció dels pronoms i adverbis en i ne: N’hi han molts. N’he engolit dos. Tira’n huit.
i-
  1. pref. V. in-.
i
(Del llatí ĕt, conjunció copulativa, mat. sign.)
  1. conj. copulativa Conjunció que unix dos térmens d’igual funció dins d’una proposició o sintagma.
  2. Indica adició.
  3. I. Número 1 en la numeració romana.
  4. Unix dos proposicions que indiquen fets temporalment coincidents o successius.
  5. En una narració, unix les successives proposicions explicatives de l’acció.
  6. En una composició lliterària, l’us reiterat de la conjunció davant de cada element d’una enumeració resulta un recurs estilístic intensificador de l’expressió.
  7. És introductor de clàusules exclamatives i interrogatives: ¿I quàn t’han fet açò? ¡I d’això res!
  8. I una merda, i un ou, i un colló de mico, i uns collons... loc. vulg. Indica negació i també incredulitat.
observacions/documentació: En la llengua arcaica i antiga també s’utilisaven les formes: e, et, y, hi.
i
  1. Novena lletra de l’alfabet valencià (i, I).
  2. Nom de la lletra i, I, nomenada també i llatina.
  3. I grega, nom de la lletra y, Y.
observacions/documentació: En l’escritura arcaica era freqüent gastar la y grega en molts dels casos en que hui s’usa la i llatina. Antigament la i grega també es denominava y grega.
cloc i piu
(Compost de cloc i piu, onomatopeyes dels crits de les gallines i els pollets.)
  1. loc. Se diu d’una persona decaiguda, alitrencada, malaltuça: La yaya està cloc i piu.
bif i baf
  1. loc. Dos coses, una cosa i una atra.
  2. Lo mateix té bif que baf, loc. Igual té una cosa que una atra.
i
(Procedent de la preposició de, que precedida de vocal pot perdre la d- i la -e- se tanca en -i-.)
  1. prep. local. V. de (a poqueta -i- nit, la marideu, demà -i- matí, plaça -i- baix per a boqueta de nit, la Mare de Deu, demà de matí, plaça de baix).
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: -í, hi i y.