Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: i
n’ i ‘n
  1. Contracció dels pronoms i adverbis en i ne: Nhi han molts. Nhe engolit dos. Tiran huit.
i-
  1. pref. V. in-.
i
(Del llatí ĕt, conjunció copulativa, mat. sign.)
  1. conj. copulativa Conjunció que unix dos térmens digual funció dins duna proposició o sintagma.
  2. Indica adició.
  3. I. Número 1 en la numeració romana.
  4. Unix dos proposicions que indiquen fets temporalment coincidents o successius.
  5. En una narració, unix les successives proposicions explicatives de lacció.
  6. En una composició lliterària, lus reiterat de la conjunció davant de cada element duna enumeració resulta un recurs estilístic intensificador de lexpressió.
  7. És introductor de clàusules exclamatives i interrogatives: ¿I quàn than fet açò? ¡I daixò res!
  8. I una merda, i un ou, i un colló de mico, i uns collons... loc. vulg. Indica negació i també incredulitat.
observacions/documentació: En la llengua arcaica i antiga també s’utilisaven les formes: e, et, y, hi.
i
  1. Novena lletra de lalfabet valencià (i, I).
  2. Nom de la lletra i, I, nomenada també i llatina.
  3. I grega, nom de la lletra y, Y.
observacions/documentació: En l’escritura arcaica era freqüent gastar la y grega en molts dels casos en que hui s’usa la i llatina. Antigament la i grega també es denominava y grega.
cloc i piu
(Compost de cloc i piu, onomatopeyes dels crits de les gallines i els pollets.)
  1. loc. Se diu duna persona decaiguda, alitrencada, malaltuça: La yaya està cloc i piu.
bif i baf
  1. loc. Dos coses, una cosa i una atra.
  2. Lo mateix bif que baf, loc. Igual una cosa que una atra.
i
(Procedent de la preposició de, que precedida de vocal pot perdre la d- i la -e- se tanca en -i-.)
  1. prep. local. V. de (a poqueta -i- nit, la marideu, demà -i- matí, plaça -i- baix per a boqueta de nit, la Mare de Deu, demà de matí, plaça de baix).
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: , hi i y.