adverbi, -is
(Del llatí adverbĭum, mat. sign.)
- s. m. Gram. Part invariable de l’oració que té com a funció complementar el significat del verp, d’un adjectiu o d’un atre adverbi.
- Paraula d’esta categoria gramatical.
- Adverbis simples, com ara: aixina, si, llunt...
- Adverbis composts, com ara: cap a dins.
- Adverbis derivats, se construïxen afegint la terminació -ment a un adjectiu, si l’adjectiu té dos terminacions s’afig a la forma femenina-, com ara: bonament, feliçment.
- Adverbis d’afirmació, com ara: sí, també, inclús...
- Adverbis de dubte, com ara: potser, tal volta... / Adverbis de lloc, com ara: llunt, prop, amunt, avall... / Adverbis de modo, com ara: aixina, arreu, be, millor... / Adverbis de negació, com ara: no, ni, mai, cap...
- Adverbis d’orde, com ara: primerament, últimament, segonament...
- Adverbis de cantitat, com ara: molt, poc, gens, manco...
- Adverbis de temps, com ara: tart, pronte, adés, ans...