(Del llatí oratiōne, mat. sign.)
- s. f.  Discurs, raonament o parlament pronunciat en públic.
-  Oració fúnebre, discurs en lloança o evocació d’un difunt.
-  Oració inaugural, discurs inaugural que es pronuncia en l’inauguració d’un acte, curs, assamblea, etc.
 
- Gram.  Paraula o conjunt de paraules en que s’expressa un juí.
- Rel.  Súplica o prec fet a Deu, la Mare de Deu o els sants.
-  Oració mental, la que es fa en l’interior de l’ànima, dirigida a Deu, i que no s’expressa verbalment.
-  Oració vocal, la que es fa en paraules.
-  Oració dominical, la del parenostre.
 
- Oració, ant.  Toc de campana que es fa a la posta del sol, per a convidar als fidels a pregar a la Mare de Deu o per les ànimes del purgatori.
-  Hora fosca, moment en que es fa el dit toc de campana.
ref. Oració forçada, no plau a Deu.