Mare - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mare

mare, -es

(Del llatí mater, mat. sign.)

s. f. Femella que ha parit.
La reina mare, la mare del rei regnant.
1. La mare de Deu, la Verge Maria o la Santíssima Verge Maria, la mare de Jesús de Nazaret.
2. La Mare de Deu d’Agost, festa de l’assunció de Maria, celebrada el 15 d’agost.
3. La Mare de Deu en lo llit o la Mare de Deu gitadeta, la Verge que s’expon dins de l’iglésia gitada en el seu llit.
Mare adoptiva, la que adopta a un chiquet.
Mare política, sogra. Solen dir-li mare el gendre i la nora a la sogra, quan se dirigixen ad ella o dins de l’entorn familiar pròxim.
1. Mare de llet, dòna que dona a mamar al fill d’una atra; nodriça, dida.
2. Mare dida, local. Mare de llet.
Títul d’algunes órdens religioses: La mare superiora.
Mare postiça, alcavota, corredora, tercera.
Títul que es dona a algunes coses pròpies de la maternitat: Ensomiava en tornar a la seua mare pàtria.
Mare d’alacrà, centcames.
Mare centcames, centcames.
Mare d’aigua, coleòpter dels gèneros Hydrophilus i Disticus.
Orige de les coses: La política ha segut la mare de l’astraleig.
Matriu, úter.
1. Nom d’algunes coses considerades el principi o orige d’atres.
2. Mare del vi, residus o solages del vi que es depositen o assorren en el fondo del seu envàs.
Séquia major, de la qual deriven les séquies secundàries.
Caixer per a on passa l’aigua d’un riu, riera, etc.
Eixir-se’n de mare, eixir-se’n l’aigua del seu caixer inundant les terres limítrofes. fig. Perdre el control, no controlar-se, sobrepassar-se.
1. En els jocs infantils de conillets i similars, lloc a on si et trobes estàs salvat i pots salvar als teus companyons.
2. En els jocs de chiquets, el lloc a on te salves si aplegues.
3. Tocar mare, loc. En els jocs de chiquets, com ara els conillets, tocar o a plegar al lloc a on te salves. També significa tocar o estar prop d’aquells que tenen poder, influències, representativitat...
Eixir ad algú la Mare de Deu, loc. Tindre una gran sòrt, també es diu Eixir-li la mare de Deu al camí o en la caroteta.
¡Ai mare!, ¡mare meua!, ¡Mare de Deu!, ¡Mare de Deu Senyor!, ¡Mare de Deu del peu de la creu!, ¡Mare de Deu en Caroteta!, ¡Mare de Deu santíssima!, expressions per a indicar por, sorpresa, enuig, indignació...
Existixen moltes expressions o exclamacions sobre la Mare de Deu... i diversos noms: Mare de Deu Santíssima, del Remei, Santa...
Mare carabassera, joc infantil en el que qui dirigix o escomença el joc diu mare carabassera i si és home pare carabassot, cada jugador té un número i la mare carabassera escomença dient: “la mare carabassera tenia tres, dos... “ o un número qualsevol; qui té el número replica “¿cóm dos, tres... ? o el número que tinga i la mare carabassera li pregunta “¿qué quantes?”, a lo que ell ha de respondre en un atre número que, en sentir-lo ha de preguntar “¿Cóm ‘x’?, i aixina successivament; queda eliminat qui s’enganya o no respon al seu número o nomena un número ya eliminat.
Mare em cague, loc. Indica que una cosa es fa en presses quan no caldria: No podem fer les coses mare em cague, s’han de fer espai i be.
La puta mare que parí a un senyoret, loc. vulg. Indica indignació.
De puta mare, loc. coloq. Molt be, molt bo.
Anar-se’n de mare, loc. Perdre’s el control d’una cosa, descontrolar-se una cosa.
Ves en ta mare de Deu, loc. Ves, corre. Ves a fer punyetes.
La Mare de Deu, dialect. i coloq. El número setze (16) en rifes, sortejos, loteries i jocs.

observacions/documentació: La mare de llet també es denomina ama de cria o ama de llet.

ref. Qui no té atre, en sa mare es gita (i no peca). No digues mal de ta mare, que afrontes a ton pare. La Mare de Deu només ix una volta. Adeu, Mare de Deu, que ma mare m’espera. La Mare de Deu en el llit amanix la jupa al teu marit. Mare Inés, a on te cuiden ves. Mare i filla estan de qualsevol manera; sogra i nora no caben en una era. Mare no es pot ser ni de rata. Mare, Pere em toca; toca’m Pere que ma mare no ho veu. Mare Peret me toca; toca’m Peret, toca’m. Les mares tot ho tapen... i els pares també. La mare és l’ama de la casa, i el pare de la faena. la mare que tinga filles, que les sàpia guardar, que són com les peladilles, que són bones de menjar.

Buscar Mare en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: mar, marró i marro.