séquia, -ies
(De l’àrap sāqiya, mat. sign.)
- s. f. Canal excavat en terra i a voltes revestida de pedra o rajola, que es gasta per a canalisar l’aigua d’un riu o torrent, generalment per a regar camps.
- Séquia mare o major, la que agarra l’aigua directament del riu i la du fins a séquies més menudes per a ser repartida entre els regants o camps.
- Séquia fillola, la més menuda que pren l’aigua de la séquia mare.