pedra, -res
- s. f. Substància mineral que constituïx les roques.
- La pedra rep numeroses denominacions adjectives segons la seua durea, composició química, estat natural, aplicacions o orige.
- Tros d’esta matèria d’un cert tamany.
- ant. Proyectil d’esta matèria; per ext., proyectil de metal.
- Grans d’una pedregada o graniçolada que cauen d’un núvol.
- Cada gra que cau d’un núvol en una pedregada o graniçolada.
- Concreció anormal que es forma en un renyó, una bufa, el fege, etc.
- Pedra filosofal, matèria en la que els alquimistes pretenien fer metals preciosos artificialment.
- Pedra angular, en un edifici o construcció, la que fa cantó i junta o sosté dos murs.
- fig. Base o fonament principal d’una cosa.
- Pedra cantonera, pedra angular.
- Pedra arenisca, la que es desfà fàcilment.
- Pedra artificial, matèria artificial que es fabrica a imitació de la pedra natural.
- Pedra blava, lasurita, i també una pedra de to blau, molt dura de les pedreres valencianes de Sagunt i Portaceli.
- Pedra calar, aquella de la que s’extrau calç per mig de la cocció.
- Pedra codiça, pedra molt dura, llisa i redonenca per haver-se erosionat per la força de l’aigua en els rius o plages.
- Pedra de Godella o Ribarroja, pedra dura i compacta que s’extrau de les pedreres d’estes dos localitats valencianes i ha segut i és molt usada en Valéncia.
- Pedra de Benidorm, la que s’extrau de la pedrera de Benidorm, és blanquinosa, blana i fàcil de tallar.
- Pedra negra, pedra de color fosc procedent de la pedrera valenciana de Les Alcubles.
- Pedra Almorquí, roca calcàrea, fossilífera marmòrea, de color gris blanquinós de gra fi de la pedrera valenciana de l’Almorquí de Monòver.
- Pedra roig Alacant, pedra compacta de gra fi, és una calcàrea marmòrea de color roig en vetes blanques que s’extrau de La Romaneta, en els térmens de Monòver i La Romana.
- Pedra Bateig, roca arenisca calcàrea, compacta i de gra fi en un fort component detrític, partícules sedimentàries i fòssils. Hi han diverses classes com la Bateig blau, de color blau grisenc, la Bateig blanc o crema, la Bateig fantasia, és de color crema en moltes aigües, i la Bateig pla, és de color crema pujat de to. S’extrauen de les pedreres en el parage de Bateig entre les localitats valencianes de Novelda, Elda i Monòver.
- Pedra Borriol, roca de color gris rogenc, de gra fi compacta i entreverada irregularment que s’extrau en la localitat valenciana de Borriol.
- Pedra blanca, pedra de color blanc. Hi han dos classes: la de la pedrera de Bellaguarda, prop de Vilarreal i que era fàcil de treballar, la de la Baronia d’Alberich.
- Pedra de tap, V. tap (pedra).
- Pedra Alcora, roca calcàrea dolomitisada en chicotets fòssils. És de color marró rogenc i gra fi, uniforme i compacta que s’extrau de la pedrera valenciana de L’Alcora.
- Pedra gris Polpís, calcàrea marmòrea de color marró verdós fosc en vetes plenes de calcita, que s’extrau de la localitat valenciana de Santa Magdalena de Polpís.
- Pedra emperador clar, roca calcàrea dolomitisada de color marró clar de gra fi, entreverada de blanc i groc que s’extrau del terme municipal de la localitat valenciana de Bunyol (Buñol).
- Pedra crema marfil, roca calcàrea marmòrea de color crema groguenca en diverses tonalitats en vetes fines dorades i fòssils menuts. Hi han diverses classes com la crema marfil cotó, que s’extrau de la Serra del Cotó en la localitat valenciana d’El Pinós, la marfil Zafra, que s’extrau de la serra de La Zafra en Fortuna, Múrcia, el marfil Sierra Puerta, que s’extrau de la Serra de la Puerta, en Múrcia o la fantasia cotó, en un entreverat abundant i gros d’un color groguenc intens.
- Pedra d’altar, ara o pedra destinada a la celebració de la missa.
- Pedra de construcció, pedra que es talla per a ser usada en l’obra per a fer murs, parets, etc.
- Pedra de fil, aquella pedra de construcció relativament prima.
- Pedra de llum, alabastre per a finestres.
- Pedra carretal, pedra tallada rectangular per a fer murs i selleria.
- Pedra blana, la que és fàcil de tallar i treballar.
- Pedra aspra, la que no està treballada i té un aspecte bast.
- Pedra de mistera, l’usada en misteres i que fa purnes per fregament.
- Pedra de fòc, sílex que fa purnes quan se colpeja en una atra pedra, pedrafoc, i la pedra refractària al fòc.
- Pedra d’oli, mineral usat pels gravadors per a esmolar les ferramentes.
- Pedra de llamp o rellamp, fulgurita, pedra que es considerava procedent de la caiguda d’un rellamp i que es polia primitivament. En molts casos se tracta d’una astral de pedra prehistòrica que pastors i llauradors trobaven pel camp i que l’usaven com a amulet contra els rellamps, be duent-la damunt o posant-la en la casa, generalment en els fumerals, puix se creïa que els rellamps podien entrar per ells.
- Pedra de talla, la ya tallada regularment per a ser usada.
- Pedra corba, la tallada en forma curvilínea per a fer arcs.
- Pedra picada, la que està treballada.
- Pedra machana, pedra de riu per a empedrar superfícies.
- Pedra mamposta, pedra de mamposteria.
- Pedra mortina, pedra poc dura.
- Pedra rústica, pedra sense desbastar.
- Pedra sonada, pedra que ha segut comprovada la seua calitat colpejant-la per a vore el sò que fa.
- Pedra tallantada, la que ha segut colpejada en un tallant.
- Pedra tosca, pedra calcàrea molt porosa i llaugera.
- Pedra viva, pedra molt dura i compacta.
- Pedra seca, combinació de pedres amprada per a la mamposteria en sec.
- Pedra borda, combinació de pedres de formes i grossàries diferents que formen una paret.
- Pedra refractària, pedra resistent al fòc.
- Pedra meteòrica, aerolit.
- Pedra imant, magnetita.
- Pedra de tomba o tombal, l’usada per a tancar un sepulcre.
- Pedra de porrejar, pedra dura i llisa usada pels sabaters per a colpejar damunt d’ella.
- Pedra esmoladora o d’esmolar, pedra arenisca que s’utilisa per a esmolar el tall de gavinets, tisores, etc.
- Pedra litogràfica, marbre de gra fi damunt del qual se dibuixa lo que es vol estampar i fa de mòle per a les estampacions litogràfiques.
- Pedra falsa, la pedra artificial que imita una pedra preciosa.
- Pedra preciosa o pedra fina, pedra dura i molt brillant.
- Pedra miliària, pedra utilisada per a marcar cada milla d’un camí.
- Pedra passadora, la pedra que en un riu o corrent d’aigua sobreïx i facilita el pas chafant sobre ella.
- Pedra de la llet, jaspi blanc que les dònes, quan criaven, solien penja-ser al coll a l’altura del pit com a talismà per a aumentar la secreció de la llet. També es creïa que aumentava la salivació dels chiquets.
- Pedra bezoar, V. bezoar.
- Agarrar ad algú en les pedres curtes, loc. Sorprendre’l cometent algun delit o falta.
- Dur com una pedra, loc. Se diu d’allò excessivament dur.
- Fer plorar a les pedres, loc. Moure a compassió.
- No deixar o no quedar pedra damunt pedra, loc. Quedar totalment assolada una ciutat, edifici, etc.
- Passar per la pedra, loc. Obligar ad algú a fer una acció a la que es resistix.
- Pegar en pedra, loc. Trobar impediments o parapeus per a obtindre lo que es pretén.
- Posar la primera pedra, loc. Colocar la primera pedra d’una construcció per mig d’una cerimònia celebrada per a tal fi.
- Quedar de pedra, loc. Quedar sense paraules, sorprés, atònit.
- Tirar la pedra i amagar la mà, loc. Causar-li ad algú un perjuí amagant la pròpia autoria.
- Tirar pedres a la pròpia teulada, loc. Perjudicar-se a sí mateix.
- Traure suc a les pedres, loc. Obtindre profit fins de les coses manco profitoses.
- No ser u de pedra, loc. Tindre sentiments.
Imàgens
