u, una, uns, unes
- adj. m. Numeral ordinal en el qual se designa al primer d’una série: L’u de giner.
- s. m. El número 1, el nom que se li dona ad esta sifra: En la sifra 2131 hi han dos uns.
- pron. Persona o cosa indeterminada: L’u i l’atre són amics. Entre la u i l’atre t’han marejat.
- Cada u, loc. Tot lo món, tota persona: A cada u lo d’ell.
- Ser tot u, o tot és u, loc. Ser lo mateix, ser la mateixa cosa: Terroristes i assessins tot és u.
- D’u en u o u per u, loc. De manera successiva sense anar dos persones o coses juntes.
- L’u a l’atre o la u a l’atre loc. Recíprocament.
- Uns quants, alguns.
- f. sing. Substituïx a feta, malifeta, faena: Me n’ha fet una bona i m’ho pagarà.
- f. sing. Substituïx a cosa: Tens cada una. No me’n perdones una.
- A l’una, loc. D’acort, conjuntament.
- Una de dos, introduïx una contraposició o disjunció.
- dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de el galant.
- En una, loc. ant. Junts: Anaren tots en una al entrant de la ciutat.
- Nom d’un joc infantil en el que els chiquets fan rogle i per a vore qui paga van senyalant u a u mentres canten una cançoneta com esta: “Pum, chiviricú, chiviricà, chiviricuricurifà, chiviricuricurifer la muller del forner” o esta atra:“Pito, pito, coloret, agarrem un pardalet, yo d’or tu de plata que ixca la reina en sabata, que ixca el rei vestit de budell, la cara bruta i el capell vell”. Paga el chiquet que està senyalat en el moment d’acabar la cançó i és qui es posa doblegat per a que els atres boten per damunt d’ell posant les mans sobre la seua esquena; mentres boten canten esta cançoneta: “A l’u, en casa no n’hi ha ningú; al dos, en ma casa tinc un gos; a les tres, a la mija sant Andrés; a les quatre, este li pega a l’atre; a les cinc, el que furta va fugint; a les sis, a menjar al paraís; a les sèt, si plou ficat a cobert; a les huit, li ha pegat un chillit a l’oït; a les nou, la gallina pon un ou; a les dèu, el bon menjar no té preu; a les onze, posa el braç dins del colze; a les dotze, les campanes són de bronze; a les tretze, el gat menja fege; a les catorze, un entrepà que m’almorze; a les quinze: ¡oït, oït, tots a fugir!” i tots peguen a córrer i qui paga ha d’agarrar a un atre que passa a pagar.