or
(Del llatí auru, mat. sign.)
- s. m. Metal preciós, de color groc, lluent, maleable i dúctil, inalterable a l’acció de la major part d’agents, molt estimat per a la fabricació de moneda i de joyes, El seu símbol és Au, el número atòmic 79 i el pes atòmic 196, 97.
- Or verge, el dit metal tal com ix de la mina.
- Or de copela, or purificat per copelació.
- Or en barra, el que no ha segut treballat.
- Or batut o de dorar retaules, el que ha segut batut fins a aprimar-se formant una làmina molt prima.
- Fil d’or, or reduït a peces molt primes, a manera de filaments.
- Or fi o pur, el que no està barrejat en un atre metal.
- Or de llei, el que té l’aleació llegal d’or i de coure.
- Or baix, el que no és de llei, el que en la seua aleació té una proporció d’or menor a la llegal.
- Or blanc, el que està barrejat en argent.
- Or vert, aleació de 70 parts d’or i 30 d’argent.
- Or de Luca, ant. Classe d’or baix i poc maleable.
- Color dorat paregut al de l’or.
- Or i flama, de color groc i roig del blasó de la bandera, aragonesa, catalana, espanyola...
- fig. D’or, molt bo.
- Naip d’ors.
- U dels pals de la baralla.
- Joyes d’or, monedes d’or...: L’or de la mare l’heretarà la filla.
- Conjunt format per arracades i agulla de pit d’or que antigament en terres valencianes el nóvio regalava a la nóvia.
- Or fals, o or berberí, o or de bandereta, llautó o un atre metal brillant com l’or.
- Or de cornetí, o or que caga Melchor, llautó o or fals.
- Or musiu, bisulfur d’estany, pols cristalina escatosa de color d’or.
- Or negre, petròleu.
- No voler algú o alguna cosa ni carregat d’or, no voler-lo a cap preu.
- A preu d’or, a un preu molt alt, d’una manera esplèndida.
- Fer-se d’or, loc. Fer-se molt ric.