bo, -ona, -ons, -ones
(Del llatí bŏnu, mat. sign.)
- adj. m. Que representa lo millor dins de les seues característiques, classe o gènero: En febrer els ràvens ya no són bons perque estan durs i fibrosos.
- Que dona satisfacció i profit: Fa bon orage per a sembrar.
- Encertat: Els vells donen bons consells.
- Feliç: Bon dia. Que estigau bons.
- Agradable: Fa un bon estar a l’ombra.
- Convenient: No és bo beure vi i cervesa al mateix temps.
- Apte, adequat: La sabata plana és un calcer bo per a caminar molt.
- Útil: L’aca és bona per a llaurar en llocs a on no pot entrar el tractor.
- Seguit de beure o menjar indica que és una cosa bevible o comestible.
- Seguit de per a i un infinitiu indica que és apte per a fer lo que indica l’infinitiu: Les botes de goma són bones per a peixcar en el riu.
- Que té una salut òptima.
- Irònicament, en bona disposició: Estàs tu bona per a anar a treballar en la febra que tens.
- Molt, de gran intensitat o magnitut: Ha caigut una bona pluja esta nit.
- Bona cosa, en abundància: Posa-li al pastiç bona cosa de sucre per a que estiga ben dolç.
- Bon orage, orage sense inclemències meteorològiques.
- De bon matí, loc. adv. A primera hora del dia.
- Fer-la bona, loc. Fer una cosa molt malament creant un problema o greu perjuí.
- A les bones, loc. De bona gana o de bones maneres, pacíficament.
- Res de bo, loc. Res positiu o aprofitable.
- No fer res de bo, loc. No fer res que valga la pena o siga de profit.
- Que estigues bo o que estigau bons, loc. Fòrmula que es diu quan u se’n va.
- Fora bo que..., loc. Deu vullga que, ixcà: Fora bo que ixca un dia de sol per a la boda.
- Bon dia o bon dia de matí, loc. Salutació que es fa de matí.
- Bon dia de vesprada, loc. Salutació que es fa de vesprada.
- Bona nit, loc. Salutació que es fa a la nit.
- Bon dia i bona olla, loc. fam. Salutació que es fa de matí.
- Bon dia nos done Deu, loc. Salutació que es fa de matí, hui en desús.
- Bon dia si no plou i si plou també, loc. fam. Salutació que es fa de matí.
- Va de bo, loc. En el joc de pilota valenciana, frase en la que s’inicia o reprén el joc. Sol utilisar-se també quan s’escomença a fer alguna cosa.
- Bona vesprada, cast. Bon dia de vesprada.
- Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. fam. Se diu per a anar-se’n a dormir.
- Bon dia i bona hora, loc. Salutació que es fa de matí.
- Bon dia i bona hora i bona mort quan siga hora, loc. fam. Salutació que es fa de matí.
- De bona gana, loc. Se diu per a desijar un bon profit: Que sopeu de bona gana. Dineu de bona gana.
- És bo i no pert, se diu d’una persona o cosa de tota confiança.