dolç, -ça, -ços, -lces
(Del llatí dulcis, mat. sign.)
- Que no està amarc ni agre ni àcit ni salat.
- Que carix de la sal suficient que en té poca; dessaborit.
- Que conté sucre. En el cas del vi o d’unes atres begudes, seria l’opost a sec.
- fig. Que produïx una sensació o una emoció agradable: Té una veu molt dolça. Parlem una llengua dolça. És una persona molt dolça.
- adv. En suavitat, en dolçor, d’una manera dolça, sense violències: El piano sonava dolç.