dençà que
que
(Del pronom relatiu llatí en les formes quid i quem.)
- pron. relatiu. S’utilisa com a subjecte en antecedent de persona o de cosa: Ell, que el coneix, te’l presentarà. Sa mare, que era molt educada, me feu entrar.
- S’usa com a complement directe, en l’antecedent de persona o de cosa: Calent com l’arena que el sol calfa. Cada paraula que diu em convenç més.
- S’utilisa com a complement circumstancial precedit de preposició i en antecedent de cosa: En una época en que la dòna no tenia dret al vot. En el lloc que fan la festa.
- S’utilisa en un demostratiu neutre d’antecedent, en les combinacions, lo que, açò que, allò que, això que: Feu tot lo que pogué. Allò que no faces ara no ho faràs mai.
- S’utilisa sense preposició si l’antecedent ya en du, formant un complement de temps, de lloc, de manera, etc.: Tacat de la sanc que eixia de la ferida. En el temps que els hòmens duyen espasa.
- Que va, loc. Indica negació: ¿Aniràs demà?. -Que va, yo no torne més.
que
(Del llatí quia com a substitut de quod.)
- conj. S’usa per a introduir proposicions subjectives: Fa huit dies que ha vengut.
- S’usa per a introduir proposicions predicatives: No menge res que m’agrade tant com les taronges.
- S’usa per a introduir proposicions completives: Ves en conte, que com me veus te voràs.
- Introduïx proposicions o complements circumstancials de matèria. En est us és freqüent que abans de la conjunció hi haja una preposició de que, en que, a que.
- Introduïx oracions circumstancials causals: Vine ací que en tu vullc parlar.
- Introduïx oracions de circumstància final: Treballà mon pare per a que estudiàrem i que fórem hòmens de profit.
- Introduïx oracions de circumstància consecutiva o modal: El pardalet cantava que era un goig.
- Unix dos térmens en una comparació de superioritat o d’inferioritat: És millor riure que plorar.
- Introduïx el segon terme en una comparació d’igualtat o semblança, el primer dels quals és introduït per tan, tant, tal, igual: Se feu gros igual que un porc. És tan gran que no cap en la caixa.
- Introduïx un verp en subjuntiu que té valor d’imperatiu: Si tenen fam que s’aguanten.
- Unix dos formes verbals que formen una locució en valor d’imperatiu; i poden estar les dos en imperatiu en segona persona del singular: Espera que espera. També pot anar la primera en imperatiu i la segona en futur: Camina que caminaràs.
- Per analogia s’utilisa en lloc de les formes verbals una forma d’adjectiu repetit per a remarcar una qualitat: Maria, grossa que grossa, no para de menjar.
- Precedit d’un adverbi, preposició o participi, origina moltes locucions conjuntives que expressen circumstàncies variades, abans que, sempre que, fins que, en que, per més que, encara que, sense que, ya que.
- adv. i conj. En valor exclamatiu o ponderatiu. S’escriu en accent: Qué bo. Qué malament ho has fet tot.
quin que, -na que, -ns que, -nes que
- adj. m. ant. Qualsevol.