(Del llatí oratiōne, mat. sign.)
- s. f. Discurs, raonament o parlament pronunciat en públic.
- Oració fúnebre, discurs en lloança o evocació d’un difunt.
- Oració inaugural, discurs inaugural que es pronuncia en l’inauguració d’un acte, curs, assamblea, etc.
- Gram. Paraula o conjunt de paraules en que s’expressa un juí.
- Rel. Súplica o prec fet a Deu, la Mare de Deu o els sants.
- Oració mental, la que es fa en l’interior de l’ànima, dirigida a Deu, i que no s’expressa verbalment.
- Oració vocal, la que es fa en paraules.
- Oració dominical, la del parenostre.
- Oració, ant. Toc de campana que es fa a la posta del sol, per a convidar als fidels a pregar a la Mare de Deu o per les ànimes del purgatori.
- Hora fosca, moment en que es fa el dit toc de campana.
ref. Oració forçada, no plau a Deu.