paraula, -les
(Del llatí parabŏla, i este del grec παραβολή, comparació, proverbi, i en el llatí vulgar, vocable.)
- s. f. Unitat mínima del discurs en significat en pauses inicial i final.
- La paraula de Deu, l’Evangeli, la Sagrada Escritura, els sermons o escrits en que s’expon la doctrina evangèlica.
- Facultat de parlar o d’expressar-se.
- Demanar la paraula, demanar permís per a parlar en una reunió o assamblea.
- Concedir la paraula, donar permís per a parlar en una reunió o assamblea ad aquell que la demana.
- Retirar la paraula, llevar el permís per a parlar en una reunió o assamblea ad aquell al que se li havia concedit.
- Dirigir la paraula, parlar-li ad algú.
- De paraula, verbalment.
- Promesa verbal.
- Donar paraula, prometre fermament.
- Paraula d’honor, la que es dona com a promesa i comporta la deshonra si no es complix.
- Complir o mantindre la paraula, complir lo que s’ha promés.
- Trencar la paraula o faltar a la paraula, no complir una promesa.
- Tindre paraula o ser home de paraula, ser una persona que complix lo que diu o promet.
- No tindre paraula o tindre poca paraula, loc. Ser una persona que no complix lo que diu.
- Paraula de valencià, promesa formal que sempre es complix.
- Paraula de casament, la que es donen mútuament els qui volen casar-se i per la que es comprometen a fer-ho.
- Males paraules, blasfèmies.
- Paraula a paraula, en exactitut i sense deixar cap de paraula.
- Tallar la paraula o tallar el dir, loc. Interrompre a qui està parlant.
- plr. Discussió o baralla verbal.
- Tindre paraules en algú, barallar-se verbalment en algú, discutir.
- plr. Se diu de lo que només se diu i no es fa.
- Deixar ad algú en la paraula en la boca, loc. Anar-se’n algú sense acabar d’escoltar lo que se li està dient.
- En poques paraules o en una paraula, loc. Dir una cosa de la manera més breu possible, en resum.
- En una paraula, loc. En resum.
- Persona de poques paraules, loc. Poc parlador.
- No dir paraula, loc. No dir res, no parlar gens.
- No dir una paraula més alta que l’atra, loc. Parlar correctament.
- No entendre una paraula, loc. No entendre res de lo que es diu o es llig.
- No tindre paraules, loc. Quedar-se boquiobert, sense poder expressar-se.
- Paraula d’home, loc. Se diu per a reforçar una promesa ferma.
- Parlar en miges paraules, loc. Parlar de manera que algú no entenga lo que es diu.
- Sospesar les paraules, loc. Pensar lo que es vol dir ans de fer-ho.
- Tindre facilitat de paraula, loc. Parlar en fluidea, tindre moltes paraules.
- Tindre moltes paraules, loc. Tindre facilitat de parlar, expressar-se en facilitat.
- Traure-li les paraules a u en cullereta, loc. Fer parlar ad algú que no vol parlar o que té poca facilitat de paraula.