deixar
Flexió verbal »(Del llatí laxare, soltar.)
- v. tr. Soltar alguna cosa: Deixa la maleta en terra. Deixa al gos que córrega lliure.
- Abandonar un lloc: He deixat el meu poble per a viure en la ciutat.
- Cessar d’utilisar o de tindre alguna cosa: M’he deixat la salut en eixe treball. Ha deixat l’alcohol i ara no beu.
- Cessar d’estar en una persona o cosa, de tindre relació, companyia o tracte: Ha deixat a la dòna i s’ha tornat a casar. Deixa al nóvio i es fa monja.
- No emportar-se una cosa quan u se’n va, fer-la quedar: S’ha deixat el mòvil en sa casa. Deixa ací l’abric que fòra no fa fret.
- Perdre material colorant una tela: Esta camiseta roja deixa.
- Produir guanys econòmiques: En la botiga lo que més deixa és la roba.
- Fer que es quede una part d’una cosa llevant el restant: Talla’m les ungles pero deixa-me-les un poc llargues. Deixa mija botella d’oli, no el gastes tot.
- Fer que es quede d’una manera o d’un estat determinats: L’has deixat fet pols en tant de treball. Deixa la cuina molt bruta quan cuina.
- Fer encarregat ad algú d’alguna cosa durant l’absència o una volta mort: Deixa la seua biblioteca a una institució. Te deixe el coche mentres estic fòra.
- Cessar d’eixercir o de practicar alguna cosa: Deixa de fumar. Deixà el deport per la malaltia que patia.
- refl. En el complement del nom introduït per de: Deixa’t de romanços i parla clar. Deixem-nos de criticar i treballem per a millorar.
- intr. o refl. En un complement format per un infinitiu precedit per la preposició de: No ha deixat de ploure en dos dies. No pot deixar de menjar.
- Abstindre’s de fer alguna cosa: Deixà d’alenar i morí. Deixa de dormir i alça’t.
- intr. En un complement format per un infinitiu precedit per la preposició de: No deixe de donar gràcies.
- Cessar de tindre una cosa i posar-la temporalment en possessió d’una atra persona: Deixà als ferits en les mans de l’enemic. Deixaren al chiquet a càrrec de son pare.
- Prestar, cedir una cosa a una atra persona de manera temporal: Deixa-li diners per a pagar el lloguer. Deixa’m un paraigües.
- Permetre, no impedir: Deixeu-los cantar mentres dure la festa. Deixa estudiar a ton germà.
- Deixar-se enganyar, creure en facilitat lo que se li diu, ser massa crèdul.
- Deixar ad algú en els morros untats, loc. Privar-lo d’alguna cosa que estava ya escomençant a gojar: Els marcaren un gol en l’últim moment i els deixaren en els morros untats.
- No deixar perdre res, aprofitar-ho tot.
- No deixar viure ad algú, molestar a seguit o contínuament.
- Deixar passar el temps (les hores, els dies, etc.), passar el temps sense fer una cosa determinada.
- Deixar-se dur per algú o per alguna cosa, actuar seguint ad algú o ad alguna cosa.
- Deixar endevinar o deixar entrevore, no impedir que es veja alguna cosa, insinuar.
- Deixar-se sentir, produir en l’ambient una modificació llaugera pero suficient per a que es note el canvi: Esta nit s’ha deixat sentir un poc d’humitat.
- Deixar-se caure, baixar soltant el propi pes.
- Deixar-se caure en algun lloc, aparéixer en algun lloc, anar.
- Deixar-se vore, presentar-se ad algú, visitar-lo, aparéixer a on este està.
- Deixar-se anar, abandonar-se per negligència.
- S’utilisa en imperatiu i en un complement pronominal de primera persona per a formar un imperatiu perifràstic de primera persona: Deixa’m comprar el pa equival a Vaig a comprar el pa, he de comprar el pa.
- Deixar-li a u l’ànima queta, loc. Deixar-lo tranquil o en pau, generalment quan descansa.
- Deixar a u en la paraula en la boca, loc. Anar-se’n abans que l’atre acabe de parlar o dir lo que estava dient.
- Deixar a u parat, loc. Deixar-lo atònit.
- Deixar caure, loc. Insinuar alguna cosa.
- Deixem la palla i anem al gra, loc. Anem a lo que realment importa.
- No deixar capa ni mantell, loc. ant. Furtar-ho tot.