Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dur
dur, -ra, -rs, -res
(Del llatí durus, mat. sign.)
    1. adj. m. En relació a un cos: molt resistent a ser rallat, perforat, deformat...
    2. En relació a una cosa: que no està tot lo blana o molla, estovada o tendra que hauria destar: El pa dur se pot torrar.
    3. Dur com una pedra, loc. Molt dur.
  1. Anar dur, patir dobstrucció intestinal.
  2. Dur dorella, estar un poc sort.
  3. Dur de cervell o de cap, que no comprén en facilitat les coses.
  4. Dur de cor, insensible.
  5. fig. Costós o difícil de fer, de soportar, daguantar, de patir...: Un treball dur.
  6. A dures penes, loc. En molta dificultat.
ref. Pa dur, el que un burro en puga dur. Dur en dur, no pot fer mur.
dur
Flexió verbal »
(Del llatí dūcĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. Portar o conduir una cosa duna banda a una atra: Duc de ma casa a la teua les teues coses.
  2. Portar o tindre una cosa dins o damunt: No duc diners. Mha dit el ginecòlec que duc una chiqueta.
  3. Portar o anar vestit en alguna peça de roba o complement: Duyen collars. De menut duya pantaló curt.
  4. Dur barba, tindre barba.
  5. Dur bigot, tindre bigot.
  6. Dur dol, vestir de dol.
  7. Moures, estar o anar duna manera determinada: Du huit anys de viuda. Duya el ritme mentres ballava.
  8. fig. Aguantar, soportar, resistir una cosa generalment pesada o molesta...: No du molt be la seua viudetat.
    1. Anar acompanyat: Duya en ell a dos bons amics.
    2. Dur al costat, anar en algú al seu costat.
    3. Dur darrere, anar en algú portant-lo darrere.
    4. Dur davant, anar en algú davant.
    1. Conduir, guiar: Dugué el coche tot el viage. El caixer del riu du bona cosa daigua.
    2. Deixar-se dur, actuar a causa duna cosa, deixant-se influir per ella: Se deixa dur pels consells de son pare.
    1. Dur els contes: encarregar-se de la contabilitat.
    2. Dur la casa, tindre al càrrec du ladministració i direcció duna casa.
    3. Dur per bon (o mal) camí, orientar u be o mal en la seua conducta, els seus consells, la seua companyia, el seu eixemple...
  9. Causar un efecte, ser causa duna cosa: Un canvi educatiu pot dur una transformació social.
  10. fig. Induir, persuadir ad algú a que faça o accepte una cosa que, potser, no tenia intenció de fer o acceptar: En diners els dugueren a acceptar el dictamen.
  11. Anar dirigit un camí cap a determinat lloc: Camins que duen a Pedreguer.
  12. Mat. Traslladar des de la columna de sumants les unitats pertanyents a lorde superior immediat, per a posar-les en la columna deste a lhora de sumar-la: Quatre més sèt i més huit en són dèneu, i en duc u.
  13. refl. V. endur-se.
  14. Dur-se be, malament, fatal... en algú: Avindres en algú, tindre bon tracte en ell: Els germans no sempre es duen be.
  15. Dur com cagalló per séquia, loc. Portar ad algú de males maneres, tractar-lo molt malament i sense tindre en conte la seua voluntat.
  16. Dur ad algú del ramal, loc. Tindre molt controlada o dominada a una persona: Lhome és un cachoches i la seua dòna el du del ramal.
observacions/documentació: En la majoria de les accepcions el verp dur és sinònim de portar.