roba, -bes
(Derivat posverbal de robar.)
- s. f. ant. Botí, lo que se li lleva a l’enemic en una batalla o als habitants d’un lloc en barreig, etc.
- ant. Acte de prendre coses en combat o barreig.
- ant. Mercaderies transportades, generalment, per la mar.
- ant. Coses per a vestir, ornar o per a us domèstic.
- Peces de tela fetes per a cobrir el cos de la persona.
- Roba de mudar, la de vestir be o de dies de festa.
- Roba d’aigua, impermeable.
- Roba de faena, la que es du a diari o per a fer faenes o treballar.
- Roba de festa, la que es du en dies de festa o en cerimònies.
- Roba interior, les peces de roba que es duen directament sobre la pell i que damunt ne porten unes atres.
- Roba de batalla, la de poc de valor o vella que s’utilisa per a fer faenes o treballs.
- ant. Peça principal del vestit, la que més se veu o la més gran que du una persona.
- Roba d’Estat, ant. Vestit utilisat en grans cerimònies.
- Ser roba de genovesos, loc. Estar una cosa a disposició de totes les persones, com si no tinguera amo.
- Tindre la roba en lo Grau, loc. Estar a punt d’emigrar.
- Com si tinguera la roba en lo Grau, loc. Sense pensar en lo que puga passar o en les conseqüències.
- Haver roba estesa, loc. Estar present algú, davant de qui no s’ha de parlar d’una cosa; sobretot si són chiquets.
- No tocar la roba el cos, loc. Tindre molta angoixa o temor.
- Nadar i guardar la roba, loc. Fer una cosa complicada o perillosa assegurant-se primer.