domèstic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí domestĭcus, de domus, casa.)
- adj. m. Relatiu o pertanyent a la casa: Els quefers domèstics d’una casa mai s’acaben.
- s. Persona que servix en la casa atenent-la ad ella i als que en ella viuen, criat: Hui és prou difícil trobar un domèstic de confiança.
- ant. Pacífic i inofensiu, contrapost a feroç o salvage.
- ant. Familiar, íntim com si fora de la família.