ella
- pron. person. f. sing. V. ell.
ell, -lla, -lls, -lles
(Del llatí ĭllu, aquell.)
- pron. Pronom personal de la tercera persona del singular.
- dialect. i en desus. Manera poc respectuosa de referir-se a persones a les que s’ha de guardar respecte, com ara als familiars: Ella m’ha pegat. — No digues ella, que és ta mare.
- ¡Ad ell, que és mesell!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.
- ¡Ad ella, que és de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.
- Com els de Beniparrell, cada u per ad ell, loc. Significa que cada u mira pels seus interessos.
- En Massamagrell cada u fuma de lo d’ell, loc. Indica que cada u té lo seu i en això s’ha de conformar.
- Cada u a lo d’ell, com en Beniparrell o Massamagrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.
-ell, -lla, -lls, -lles
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: elat.