canterella, -lles
- s. f. Cànter que té broc.
- plr. dialect. Folc. Espècie de pinyata que es fa en les festes de carrer d’algunes poblacions meridionals valencianes, consistix en penjar una canterella plena d’aigua en una corda que va de banda a banda de carrer, tapen els ulls a un chiquet i li donen un bastó, en el que ha d’intentar trencar la canterella, si ho conseguix guanya el premi.
- Cànter d’argila porosa que suma un poc d’aigua, de manera que en evaporar-se esta refresca la que hi ha dins.