Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: poc
poc, -ca, -cs, -oques
(Del llatí paucu, mat. sign.)
    1. adj. m. En escassa cantitat o en número reduït.
    2. Usat com a atributiu sense cap de preposició entre ell i el substantiu: Home de poca força. Persona de poques paraules.
    3. Unit al substantiu per la preposició de si el substantiu és masculí singular, pero no si és femení o plural, a no ser que vaja precedit per un: Beu un poc de vi. Poc de temps fa que anà. Poques coses li queden. Poca gana de vindre.
  1. plr. Poca gent, número reduït de persones: Pocs saben la veritat.
  2. ant. Menut, chicotet.
  3. s. Chicoteta cantitat.
  4. Un poc, una cantitat chicoteta.
  5. Poca cosa, molt poc o persona insignificant en algun aspecte: Doli en queda poca cosa. El seu marit era poca cosa i ella el dominava.
  6. Un poc, adv. Una miqueta, en escassa cantitat o intensitat.
  7. Tindre en poc, menysprear, no fer apreci.
  8. adv. Escassament.
  9. Per poc, que no falta molt per a estar complet, per a aplegar...
  10. A poc a poc o poc a poc, lentament, espai.
  11. De poc en poc, ant. Gradualment.
  12. Poc més o manco, o poc més o menys, aproximadament, en escassa diferència.
  13. Poc o molt, se diu per a indicar una cantitat incerta.
  14. Ni poc ni molt, gens, absolutament res.
  15. En poques paraules, loc. En resum.
  16. No poc o no ni poc, loc. Indica oposició a una negació.
  17. Pocs i mal avenguts, loc. Susa per a referir-se ad aquelles persones que, sent poques, no tenen bona relació i estan desunides per diferents motius.
  18. Una poca llet, loc. Indica oposició a una petició o afirmació.
ref. Lo poc agrada, i lo molt embafa. Més val poc i bo que molt i roïn. Poc a poc, fila la vella el cop. Poc a poc, lo poc pot lo molt. Poc a poc, va el coixo a missa. Poc tens, poc vals. Poc viurà qui no ho vorà. Pocs amics, pero escollits. Poques coses hi han en lo món, que pareguen lo que són. Poquet i bo. Si poc és poc, manco és res. Si poc se guanya de filar, manco es guanya de mirar. Si poc te costa de dir, manco et costa de desdir.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.