vindre
Flexió verbal »(Del llatí vĕnīre, mat. sign.)
- v. intr. Anar al lloc a on està qui parla: Vine ací. Vingau al meu costat.
- Dirigir-se cap al lloc a on està la persona que parla: Els fills vingueren ad ell ràpidament.
- Tindre un moviment contrari al que correspon a anar.
- Anar i vindre, loc. Menejar-se en direccions contràries.
- Trobar-se, aparéixer alguna cosa, un acontenyiment en una série de llocs, periodos, époques, etc.: Vindran temps millors.
- Fer-se actual o aplegar l’hora d’un fet, una unitat de temps: Quan vinga l’hora parlaré. Encara no ha vengut el dia que esperava.
- Referit a una unitat de temps, estar prop de succeir o ser la següent: La semana que ve és festa.
- Ser conseqüència, tindre orige, motivació o procedència: Estos problemes venen de tot lo que has fet malament.
- Sobrevindre alguna cosa: Li ha vengut una torba i ha caigut.
- ant. Arribar, aplegar a una situació: La batalla ha vengut a la seua fi.
- Vindre be una cosa, loc. Presentar-se en bon moment, quan u la necessita, la vol o desija: Ara no em ve be pagar el deute perque encara no he cobrat.
- Vindre bo, loc. Se diu de la roba o el carlcer quan u es posa la talla adequada per ad ell: Els pantalons de quan me casí ya no em venen bons.
- Vindre malament una cosa, loc. Presentar-se en un mal moment, quan u no la necessita, no la vol o no la desija.
- Presentar-se una cosa be o mal per ad algú: No em ve be anar hui. Les sabates me venen chicotetes.
- ¡Vinga!, se diu quan se demana alguna cosa que es desija tindre: Bon Nadal que tinguen i els torrons que vinguen. ¡Vinga! dona’m això.
- Vindre a, loc. Aplegar a una situació, estat o a un acte.
- Vindre a, per a senyalar caràcter d’aproximació en lo que manifesta el verp en infinitiu que l’acompanya: Ta cosina ve a ser com una germana per a tu.
- Vindre de, desplaçar-se des del lloc a on s’ha produït un fet: Venim de vore una película.
- Vindre a repel o contrapel una cosa, loc. Vindre mal.
- Vinga més un substantiu o un infinitiu, expressa continuïtat, insistència, no parar o sense parar: Li han donat de mamar pero el chiquet vinga el plor tota la nit. Hem d’eixir al carrer i vinga ploure.
- Vinga Deu i ho veja, loc. Se diu davant d’una cosa o fet fòra de lo normal o incorrecte.