Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: vindre
vindre
Flexió verbal »
(Del llatí vĕnīre, mat. sign.)
  1. v. intr. Anar al lloc a on està qui parla: Vine ací. Vingau al meu costat.
  2. Dirigir-se cap al lloc a on està la persona que parla: Els fills vingueren ad ell ràpidament.
  3. Tindre un moviment contrari al que correspon a anar.
  4. Anar i vindre, loc. Menejar-se en direccions contràries.
  5. Trobar-se, aparéixer alguna cosa, un acontenyiment en una série de llocs, periodos, époques, etc.: Vindran temps millors.
  6. Fer-se actual o aplegar lhora dun fet, una unitat de temps: Quan vinga lhora parlaré. Encara no ha vengut el dia que esperava.
  7. Referit a una unitat de temps, estar prop de succeir o ser la següent: La semana que ve és festa.
  8. Ser conseqüència, tindre orige, motivació o procedència: Estos problemes venen de tot lo que has fet malament.
  9. Sobrevindre alguna cosa: Li ha vengut una torba i ha caigut.
  10. ant. Arribar, aplegar a una situació: La batalla ha vengut a la seua fi.
  11. Vindre be una cosa, loc. Presentar-se en bon moment, quan u la necessita, la vol o desija: Ara no em ve be pagar el deute perque encara no he cobrat.
  12. Vindre bo, loc. Se diu de la roba o el carlcer quan u es posa la talla adequada per ad ell: Els pantalons de quan me casí ya no em venen bons.
  13. Vindre malament una cosa, loc. Presentar-se en un mal moment, quan u no la necessita, no la vol o no la desija.
  14. Presentar-se una cosa be o mal per ad algú: No em ve be anar hui. Les sabates me venen chicotetes.
  15. ¡Vinga!, se diu quan se demana alguna cosa que es desija tindre: Bon Nadal que tinguen i els torrons que vinguen. ¡Vinga! donam això.
  16. Vindre a, loc. Aplegar a una situació, estat o a un acte.
  17. Vindre a, per a senyalar caràcter daproximació en lo que manifesta el verp en infinitiu que lacompanya: Ta cosina ve a ser com una germana per a tu.
  18. Vindre de, desplaçar-se des del lloc a on sha produït un fet: Venim de vore una película.
  19. Vindre a repel o contrapel una cosa, loc. Vindre mal.
  20. Vinga més un substantiu o un infinitiu, expressa continuïtat, insistència, no parar o sense parar: Li han donat de mamar pero el chiquet vinga el plor tota la nit. Hem deixir al carrer i vinga ploure.
  21. Vinga Deu i ho veja, loc. Se diu davant duna cosa o fet fòra de lo normal o incorrecte.
ref. Vindrà temps que valdrà més morir-se que viure. Vindre tan be com l’aigua a les figues. Vinga lo que Deu vullga, manco els francesos.
Buscar vindre en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.