Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: meu
meu, -ua, -us, -ues
(Del llatí mĕum, mat. sign.)
    1. adj. i pron. Adjectiu i pronom possessiu de primera persona.
    2. Sense artícul, pospost al nom: Mare meua.
    3. Antepost al nom, va sempre en artícul: El meu amic.
  2. Com a pronom, precedit sempre de l’artícul: La teua cara és bonica, la meua no.
  3. Pospost al nom precedit d’artícul: Els germans meus.
  4. Sense anar acompanyat de nom, i en plural, indicant parentesc familiar, pertinença a un grup...: Anirem a sopar en els meus.
  5. Lo meu, la meua propietat, els meus bens.
  6. Acompanyant a una preposició o adverbi: Davant meu. Baix meu.
observacions/documentació: Quan acompanya a una preposició o adverbi sol utilisar-se en femení: Davant meua. Baix meua.
ref. Lo meu, meu; i lo teu, dels dos. la meu és meu, lo teu és teu; lo de deu és de tots. En lo meu m’ajude Deu.
Buscar meu en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: mèu.