com
(Del llatí quōmŏdo, mat. sign.)
- s. Manera en la qual: Vullc saber el cóm i el perqué ha passat açò.
- Introduint frases comparatives equival a de la mateixa manera que, igual que, i pot anar precedit de partícula correlativa: aixina com, o sense la partícula correlativa prenent la forma com a.
- Apareix en exclamacions per a ratificar en energia una afirmació: ¡Com hi ha dia i nit!, ¡Com hi ha Deu! Si va a soles ¡com! indica sorpresa o oposició.
- ant. Introduint frases de proporcionalitat, seguit d’adverbis com més, manco, menys o adjectius comparatius equivalia a quant: Com més se belluga més s’afona. Equival a quant més...
- Seguit de la conjunció si introduïx frases comparatives hipotètiques: Parlava com si fora l’amo.
- Seguit de a (com a) servix per a expressar la condició de que es considera especialment dotada la persona o cosa de que es parla: Com a cavaller que soc. I també té un sentit comparatiu: Té uns ulls com a plats.
- ant. Introduint frases temporals, significant posterioritat, simultaneïtat o igualtat de temps entre dos accions o entre dos estats. Equival a quan.
- Introduïx frases causals en el verp en indicatiu o en subjuntiu. També seguit d’uns atres elements, formant locució. Com ara, loc. Com, paregut a: Té els ulls blaus, com ara tu. També equival a per eixemple: Noms com ara: Quelo, Voro, Cento.
- Com aquell o com si res, loc. Sense fer cas.
- Encara com, loc. Gràcies que: Encara com has vengut, si no no dinem.
- ¿O cóm?, equival a ¿o qué?: El dumenge és la festa grossa del poble. ¿Vindreu o cóm?.
observacions/documentació: Si és interrogatiu o exclamatiu s’escriu en accent cóm.