aixina
(Feminisació de així, i este del llatí vulg. *accu’sic, mat. sign.)
- adv. D’esta o d’eixa manera: Parlar aixina, en crits, no et donarà la raó. Si vas aixina, sense arreglar, faràs el ridícul. És aixina com has d’escriure, en bona lletra, i no ràpit i malament.
- Darrere d’un substantiu equival a d’esta classe, d’eixa classe, com este, com eixe: Un coche aixina és lo que yo vullc. En un cas aixina has de comportar-te.
- Aixina... com, equival a tant... com...: Aixina en el cel com en la terra.
- Com... aixina, de la mateixa manera: Com ha fet el professor, aixina fan els alumnes.
- Expressa un desig: Aixina li tocara la sòrt grossa. Aixina et trenques una cama. Diuen que tindrem festa el dilluns; aixina fora. Aixina siga.
- Aixina aixana o aixina aixina, loc. Regular, no massa be: Estic medicant-me pero encara estic aixina aixana.
- Aixina mateix, de la mateixa manera.
- Aixina que..., de manera que, per açò o per això: Se posà a ploure, aixina que me n’aní a ma casa. Nos convidà a passar avant, aixina que entràrem.
- Aixina com ara, loc. dialect. Té valor dubitatiu i va davant de frases interrogatives: Aixina com ara, ¿a ón hauré deixat les ulleres?. També equival a per eixemple o ara comparança.
- ant. Equivalia a tant, fins a tal punt: La situació era així perillosa, que desistiren.
observacions/documentació: Est adverbi, general hui en valencià, ha segut bandejat modernament per alguns gramàtics en favor de l’arcaisme així. La forma aixina ya apareix documentada des dels primers texts, com se pot comprovar en el Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1283: “...e aixina vengren ni comparegueren ells ni hom per ells”. Considerada com una forma coloquial durant sigles, passà a la llengua escrita en força en el sigle XVIII i u dels primers que l’usà fon l’apologiste de l’idioma Carles Ros, el seguiran tots els escritors valencians fins a hui, donant entrada en les seues obres a la forma aixina, autors com E. Escalante, T. Llorente, V. Boix, C. Llombart, R. Liern, Bernat i Baldoví, J. Amo, Martínez i Martínez, Ll. Cebrian, J. Pascual Tirado, M. Thous, E. Valor, J. Giner, C. Salvador, G. Huguet, X. Casp... i els gramàtics Ll. Fullana, J. Mª Guinot i Sanchis Guarner la contemplaren en les seues gramàtiques.