lo
(Del llatí ĭllu, aquell, allò, el.)
- pron. Pronom masculí de tercera persona singular, usat com a enclític (voler-lo) i antigament també com a proclític (lo li diguí tot).
- Artícul neutre: Lo millor del món. Lo meu. Lo més gran. Lo que podem fer.
- ant. i hui dialect. Artícul definit masculí singular, utilisat davant de paraula escomençada per consonant: Lo chiquet. Lo camí. El seu us és prou general darrere dels l’adverbis tot, dins i damunt, de la preposició en de lloc, instrument i companyia o, en alguns casos, de la preposició per, en expressions com: Tot lo món, tot lo sant dia, tots los dies, dins lo cap, damunt lo llit, en lo carrer, en lo mig, per lo matí, per lo mig, en lo cosí, en los amics.
- S’utilisava antigament davant noms propis personals: lo Joan.