dia - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dia

dia-

(Del grec δια-.)

pref. Prefix d’orige grec que significa a través de: diacronia, diàmetro. També pot indicar separació: diacrític, o fet de: diascordi.

dia, -ies

(Del llatí dĭe, mat. sign.)

s. m. Les 24 hores que tarda la Terra en pegar una volta completa sobre el seu eix. / Espai de temps que transcorre entre dos nits.
Aclarir-se el dia, deixar d’estar núvol o emboirat el cel.
ant. Ans del dia clar, loc. Abans d’eixir el sol, de clarejar o trencar el dia.
Bon dia, bon dia de matí o bon dia i bona hora, loc. Fòrmula usual de salutació durant les primeres hores del matí.
Bon dia de vesprada, loc. Salutació durant la vesprada.
Clarejar el dia o trencar el dia o ant. rompre el dia, loc. Eixir el sol.
De dia, loc. Durant el temps que hi ha claror del sol (opost a de nit).
Dia clar, loc. Dia en sol sense núvols.
Dia fosc, núvol, o nuvolet, loc. Se diu quan el cel està cobert de núvols.
Dia gran, loc. Un dia especial, de gran festa o històric.
Dia gris, loc. Quan hi ha boira, no deixant esta passar be la claror del sol.
Enfosquir-se el dia, loc. Fer-se núvol i tapant el sol.
Entre dia, loc. Durant el dia.
Fer-se de dia, loc. Escomençar a haver claror del sol, eixir el sol.
Nit i dia, loc. Durant tot lo dia i tota la nit, sense parar, les 24 hores.
Tot lo sant dia, loc. Durant tot lo dia.
Dia natural o dia solar, loc. Les 24 hores que tarda la Terra en pegar una volta completa sobre el seu eix.
A l’atre dia, loc. Al sendemà.
Cada dia, loc. Tots els dies.
D’un dia a l’atre, loc. De repent, en poc de temps.
De dia en dia, ant. A seguit, contínuament.
Del dia, loc. De hui.
Dia abciac, ant. Dia ple de desgràcia o dia que no és festa.
Dia abziach, var. ort. ant. V. dia abciac.
Dia D, loc. Dia en que està programada una operació militar la data de la qual se manté secreta.
Dia de cap d’any, loc. Primer dia de l’any.
Dia de dejuni, loc. Aquell en el qual l’Iglésia mana dejunar.
Dia de gala, loc. Dia d’ostentació festiva.
Dia de Nadal, loc. El 25 de decembre, quan els catòlics commemoren el naiximent de Jesucrist.
Dia de nóvia, loc. El dia de les núpcies.
Dia de precepte o dia de missa, loc. Dia festiu en el qual l’Iglésia mana que els fidels vagen a missa i els prohibix treballar.
Dia de tots Sants, loc. El dia 1 de novembre.
Dia de treball, dia faener o dia de faena, loc. Dia no festiu, en el qual se treballa.
Dia dels Reis o dels Reixos, loc. El 6 de giner, quan se commemora l’adoració de Jesús, de Deu chiquet, pels Reis d’Orient.
Dia eclesiàstic, loc. dia natural que es conta a partir de l’hora de vespres, darrere de l’hora nona, i que antigament solia cantar-se a boqueta nit; dia llitúrgic.
Dia feriat, loc. Dia en que es troben tancats els tribunals; ant. dia faener.
Dia festiu o dia de festa, loc. Dia en el qual no es treballa perque es commemora una festa religiosa o oficial, o perque és dumenge.
Dia lectiu, loc. Dia en que es fa lliçó en els centres d’ensenyança.
Dia redó, loc. Dia en elque tots nos ix be o fem tot lo que voliem fer.
Dia senyalat, loc. Dia notable.
El dia de Glòria, loc. Dumenge en el qual se commemora la resurrecció de Jesucrist.
El dia menys o manco pensat, loc. Se diu davant d’un fet que pot succeir qualsevol dia.
En son dia, loc. Quan serà el temps oportú.
Grans dies ha, ant. Fa molt de temps.
L’atre dia, loc. Fa uns dies, en número indeterminat.
Ser més llarc que un dia sense pa, loc. Que pareix no acabar, que és molt llarc o es fa molt llarc.
Tal dia com hui, loc. En un dia com el present.
Tal dia farà un any, loc. Expressió d’indiferència o de que no es concedix cap d’importància a un fet.
Tindre dies o anar a dies, loc. Estar un dia d’una manera i un atre d’una atra.
Un dia o un bon dia, loc. Per a indicar un temps indeterminat.
Un dia sí i l’atre també, loc. Referint-se a cada dia o casi cada dia.
per ext. Época.
Antic de dies, ant. Ser vell.
De pocs dies, loc. De poca edat.
El dia de hui o hui en dia, loc. En el temps de la nostra época.
En el dia, loc. En el temps present.
Un dia d’estos, loc. En un futur pròxim pero indeterminat.
Dia a dia, loc. Tots el dies, un dia darrere d’un atre.

ref. Entre el dia i la nit, no hi ha paret ni tabic. El dia ho escampa i la nit ho arreplega. En acabar un dia, un atre en ve. N’hi han més dies que llonganices, i més semanes que botifarres. Dia bo que tires, ya no te’l lleva ningú. Dia passat, dia trobat. Dia llarc, ombra curta. Dia que passa ya no torna. Dies de molt, vespres de res. Un dia mal i l’atre pijor. Un dia... és un dia. Tots els dies no moren canonges. Tots els dies no mor un canonge, pero sí un capellà del poble. Tots els dies no moren papes. Tots els dies no són dumenges. Lo món no es feu en un dia. Dies i olles curen les coses. Qui dia de faena va apanyat, un dia de festa va esgarrat. Un bon dia, fica’l en l’olla. Bon dia fon si n’hi ha que menjar. Bon dia és el que plou, si no pedrega. Qui no es mor, no té els dies acabats. Qui s’ho menja tot en un dia, ho caga tot en una hora. Tots els dies se deprén alguna cosa. Tots els dies n’hi ha una puta que confessar. Cada dia muda el vent, i l’home cada moment. Cada dia porta son afany i en ell el seu refrany. A Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça i a Nadal un pas de pardal o de gall. A Nadal, creix el dia una passa de gall. Per Sant Sebastià, creix el dia un pas de milà. A Sant Vicent de la roda, allarga lo dia una hora. Per Santa Maria, hora i mija més de dia. De la Puríssima a Nadal, dèsset dies cabals. El dia del sant del Senyor, ni vages a l’era, ni tragues llavor. Valéncia no la feren en un dia.

Buscar dia en:

Bilingüe Sinònims Rima

dia coincidix en:
- la 3ª persona del pret. imperfecte d'indicatiu de dir
- la 1ª persona del pret. imperfecte d'indicatiu de dir
Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.