Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: lliçó

lliçó, -ons

(Del llatí lĕctiōne, mat. sign.)

s. f. Lo que és llegit en veu alta.
Discurs que en les oposicions se compon, sobre un punt o tema prèviament determinat i que s’expon públicament.
1. Lo que el professor llig als seus alumnes per a ensenyança d’estos.
2. Tot lo que el mestre senyala al discípul per al seu estudi.
Dir la lliçó, dir-la al mestre.
Prendre la lliçó, oir el mestre la lliçó de l’alumne per a saber si la sap be.
Donar o fer lliçó, ensenyar.
Cada una de les parts o capítuls en que estan dividits alguns texts o llibres.
Ensenyances que el professor dona als alumnes en una mateixa sessió.
ant. Lo que es diu normalment en mal sentit.
Eixemple o acció que nos ensenya la forma de conduir-nos.

lliçó, -ons

s. m. var. ort. i form. local. V. llicsó.

Buscar lliçó en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: llissó.