Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dir
dir
Flexió verbal »
(Del llatí dicĕre, dir.)
  1. v. tr. Expressar o manifestar en paraules alguna cosa.
  2. Afirmar o negar una cosa: Això que dius és veritat.
  3. Per a indicar la manera general dopinar o parlar la gent sobre un assunt: Diu que o diuen que: Diuen que enguany plourà poquet. Diu que pot haver folga.
  4. Voler dir, significar: ¿Qué vols dir en eixes paraules?
  5. Expressar una interrogació: Li digueren cóm podia fer eixe treball.
  6. Dir be, parlar be, correctament o en veritat: Això està molt ben dit.
  7. Tindre que dir, tindre o donar motius per a llamentar-se o per a opondres a alguna cosa: ¿Tens que dir alguna cosa respecte ad açò?
  8. No tindre res que dir, estar tot be, no tindre objeccions, motius de queixa o de reprovació: Respecte ad això que has fet, no tinc res que dir.
  9. No dir res, no renyir a ningú: Faça lo que faça, no li diu res.
  10. Dir que o dir que no, afirmar o negar pronunciant eixes partícules, si o no o movent el cap de dalt a baix o de dreta a esquerra: No volíem dir que no ad eix oferiment.
  11. Recitar, anar pronunciant una cosa de memòria o llegint: Dir missa, dir la lliçó, dir el rosari, dir una oració, dir un poema...
  12. Servir de mig una cosa per a expressar el pensament: El diari diu que faran un nou estadi multifuncional.
  13. fig. Manifestar, mostrar: Tu ho negues, pero la careta diu que .
  14. refl. Designar en un nom, nomenar-se: Me diuen Vicent. Li diuen Quelo.
  15. refl. Tindre per nom una cosa o fet: El mal de cap també es diu migranya.
  16. refl. Atribuir-se una qualitat, una manera de ser, expressada per un nom: Molts se diuen mestres i són aprenents.
  17. Concordar, fer joc, harmonisar, estar ben proporcionat o en correspondència una cosa en una atra: El roig no li diu al blau. Els quadros no li diuen a les ralles.
  18. s. Acte i efecte de dir.
  19. A tu te dic filla, pero entén-te nora, loc. Se diu quan savisa ad algú i lavís ha de valdre per a un atre.
  20. Al dir, no li feren casa, loc. No sha de fer cas de lo que diuen.
  21. Arre burro i deixa dir, loc. Se diu parlant dalgú que seguix fent lo que li pareix be sense fer gens de cas de lo que diuen els atres: I sense fer-nos cas, se foté tots els pastiços, i arre burro i deixa dir.
  22. Com aquell que diu, loc. Baix cert aspecte, dalguna manera.
  23. Com qui no diu (res), loc. Per a fer fixar latenció en limportància de la cantitat, categoria, etc.: I guanya més de dosmil euros al més, com qui no diu res.
  24. Com si digueren, loc. Per a senyalar un gran paregut, casi idèntics, entre dos conceptes: I en chafar la terra siciliana, com si digueren en entrar dins de sa casa.
  25. Diguen lo que vullguen, loc. Manifestar despreci de lo que puguen dir els murmuradors o dels que contradiuen lo que el subjecte diu.
  26. Dir fòc i flama dalgú, loc. Malparlar dalgú.
  27. Dir la seua, loc. Intervindre en un assunt manifestant la seua opinió.
  28. Dir per dir, loc. Parlar només que pel gust de parlar o sense fonament.
  29. Dir poc i bo, loc. Parlar poc pero interessant, important o cert.
  30. Dir-li a u dos i dos quan fan, loc. Dir-li a u tot lo que es pensa dell o dalguna cosa seua.
  31. Dir-li a u més que a un porc, loc. Insultar-lo, ofendrel de paraula.
  32. Dir-li a u poc i ben dit, loc. Parlar-li clar a u i dir-li lo que es pensa dell.
  33. Dir-li a u quatre fresques, loc. Dir-li a u de manera clara i directa, sense miraments, lo que es pensa dell.
  34. Dir-lin més que la mar trau a les vores, loc. Dir tot lo que es pensa duna persona i inclús insultar-lo de mil maneres.
  35. Dir-se els huits i els nous, loc. Dir tot lo que u pensa de latre.
  36. Direu que..., loc. Per a expressar laparència fòra de lo comú dalguna cosa, que pareix real: I quan apagaren la llum, diríeu que en aquella gran sala plena no soïa una ànima.
  37. El dir de la gent, loc. Lo que diu la gent en general i sobretot les murmuracions.
  38. Elqué diran“, loc. Opinió duns atres en quant crítica o fiscalisació dels nostres actes.
  39. En un dir Jesús, loc. En un instant, en un moment.
  40. És dir, loc. Per a clarificar o aclarir un concepte: Parlen francès, és dir, una llengua llatina.
  41. És un dir, loc. Se diu per a suavisar lefecte duna cosa que sha manifestat, com volent senyalar que no és tant com sha afirmat, o que és una simple suposició o un eixemple.
  42. No cal dir, loc. Per a introduir una frase que no oferix cap de dubte per a ningú: No cal dir que açò ha de quedar entre nosatres.
  43. No dir ni chut ni carabassut, loc. No dir res, no parlar.
  44. No dir a u ni gos que fas ahí, loc. No dir-li res, no fer gens de cas ad algú.
  45. No dir ni mut, loc. No dir res, no parlar.
  46. No dir ni pruna, loc. No dir res, no parlar.
  47. No saber algú lo que es diu, loc. No raonar be, no tindre trellat: Eixe no be el cap, no sap lo que es diu.
  48. Per dir-ho aixina o per dir-ho dalguna manera, loc. Expressió correctiva: La meua casa és, per dir-ho aixina, la meua pàtria.
  49. ¿Qué direm de...? o ¿Qué em diràs de...? o ¿Qué em direu de...?, loc. Expressions per a afegir a una enumeració anterior de coses una atra cosa més: Havem parlat dels novelistes, ¿i qué em diràs dels poetes clàssics?.
  50. ¿Qué direu que?, loc. Interrogació equivalent a qué penseu que, per a preparar al que escolta a oir una cosa extraordinària: ¿I qué diríeu que feu Cento?
  51. ¡Qué vol dir!, loc. Exclamació de sorpresa o estranyea.
  52. ¡Quí ho diria!, loc. Per a expressar lestranyea que causa alguna cosa fòra de lo comú: En setanta anys i en eixa pell tan fina. ¡Quí ho diria!
  53. Sha dit, loc. Reforça les frases imperatives com “¡a sopar sha dit!”: significant que han danar tots a una a sopar.
  54. Tot lo que diuen no són misses, loc. No es deu creure tot lo que diuen.
  55. Una cosa de no dir, loc. Una cosa fòra de lo comú: Això em pareix una cantitat de no dir.
  56. ¿Vols dir?, loc. Interrogació en la qual manifestem estranyea i algun dubte sobre lo que un atre acaba dexpressar.
  57. ¡Vosté dirà! o ¡tu diràs!, loc. Contestació que se li dona a u que ha fet una pregunta o una observació massa evident.
  58. Tallar el dir, loc. Tallar la paraula, interrompre ad algú quan està parlant.
ref. ¿Vols mentir? Digues lo que sentes dir. Qui diu lo que vol, ou lo que no vol. Més digueren del Nostre Senyor. Lo que es diu, no es fa. Lo que tots diuen, o és, o vol ser. Diuen, que diuen que ha dit. Digues lo que digues, serà lo que siga. En el riu, n’hi ha una ”aueleta” que tot ho diu.