ralla, -lles
(Del llatí radĭa, o possiblement del llatí rallum o radŭla, rallador.)
- s. f. Llínea, senyal llarga i estreta que, en un llapis o un atre instrument, per plecs o per una depressió, se fa o es forma en una superfície.
- Llínea, regló d’un escrit format per paraules posades una darrere d’una atra horisontalment.
- Quatre ralles, escrit breu, de poca extensió.
- Llínea feta en un llapis o un atre instrument paregut sobre alguna cosa escrita o dibuixada, per a anular-la o borrar-la.
- Rodada, solc fet per la roda d’un vehícul en el camí o la terra.
- local. Clavill.
- Part de la pell del cap que queda al descobert quan separem els cabells a banda i banda.
- Passar-se de la ralla, loc. Excedir-se.
- A la ralla de, loc. Vora, aproximadament (referit a cantitats): Me tocà obrir la porta a la ralla de huit voltes.
- Fer ralla, o deixar la ralla alta, loc. Marcar una fita: El seu treball deixà la ralla alta i per ara ningú l’ha superat.
- Ralla de Sant Martí, local. V. arc de Sant Martí.
- No eixir-se’n de la ralla, loc. Seguir lo establit, acordat o prescrit sense deixar en ningun moment de fer-ho: He fet tot lo que em digué el mege sense eixir-me’n de la ralla.