fer, -ra, -rs, -res
-fer, -ra
(Del llatí facĕre, mat. sign.)
- v. tr. Produir una cosa, donar-li ser.
- Crear alguna cosa d’a on no hi ha res: Deu feu el món.
- Fer de cos o de ventre, defecar.
- Fer aigua, entrar aigua per algun lloc d’una embarcació en perill d’afonar-se.
- Crear, construir, fabricar, a partir de materials diversos. S’ha fet una casa en el camp.
- Fer un llibre, una poesia, escriure un llibre o poema.
- Produir la conversió d’una cosa en atra: Fer un cavall d’una puça.
- Fer a trossos, a miquetes, ascles, pols, astelles o jaç, loc. Dividir una cosa en trossos, desfer-la.
- Fer diners, guanyar diners.
- Fer un toc, loc. Tocar per teléfon, telefonejar.
- Fer-se malalt, dialect. loc. Caure malalt.
- No li fa, loc. No importa, no té importància, igual té.
- Fer esment, loc. Recordar, dur a la memòria.
- Fer cas, atendre, creure, obedir: Fer cas al pare. No feu cas de lo que diguen.
- Fer nit, passar la nit en un lloc: Se feu fosc i feren nit en una cabanya.
- Fer temps, deixar passar el temps en espera d’alguna atra cosa.
- Dur a terme una acció: Han fet un crim i ho pagaran.
- Deixar fer, permetre que algú actue sense fer res per impedir-ho.
- refl. Tindre tracte en atres persones: Yo em faig en tots els veïns.
- Agradar: Les faves no li fan molt, preferix els pésols.
- Fer que, procurar: Tu eres son pare, fes que treballe.
- No fer més que, no parar de fer una cosa: No fa més que jugar i no estudia.
- Fer-ho, eufemisme per a referir-se a fer l’acte sexual.
- Fer de fuster, ferrer, etc. Eixercir estos oficis sense ser un professional.
- Fer llit, loc. Guardar repòs en el llit per trobar-se malalt: Si tens la grip has de fer llit uns dies.
- Efectuar un moviment, una operació: Vos fa senyals per a que aneu.
- Fer camí, fer via, anar en una direcció concreta.
- Fer vela, escomençar el seu camí una embarcació de vela.
- Fer escala, parada que fa un barco en un port enmig d’un viage o un atre mig de transport com ara un avió.
- Fer ralles, fer quadros, tindre ralles, quadros, etc.: Els meus pantalons fan ralles.
- Causar, ocasionar un efecte: Fer llum.
- Fer goig, abellir: Me fan goig les fraules i vaig a comprar-ne.
- Fer sanc, produir que ixca sanc d’una ferida del cos. També es diu d’alguns aliments que donen força o vigor com ara el vi, les faves...
- Fer fòc, disparar una arma de fòc, o encendre un fòc.
- Fer falta, ser necessari.
- S’utilisa el verp fer en locucions referents a l’orage: fer fret, fer calor, fer vent, fer bon o mal orage...
- Fer-ne de les seues, loc. Fer accions que no són bones per a una atra persona per part d’algú que sol fer-ne.
- Fer tart, aplegar en retart a un lloc.
- Acostumar-se, avear-se: Li costarà molt fer-se a la vida religiosa.
- Formar: Per a fer bons meges, s’ha de tindre bons mestres.
- refl. Formar-se, desenrollar-se, una planta, un animal, una persona.
- Fer-se la barba, afaitar-se, arreglar-se els pèls de la barba.
- Convertir-se en alguna cosa: Fer-se retor. Se feu un mege de renom.
- Fer la mà, la punyeta, la coleta o la guitza, loc. Molestar, fotre, importunar.
- Fer la contra, loc. Dur la contrària, opondre’s.
- Fer per més infinitiu, loc. Intentar: Fes per caure-li be al nou encarregat. Feu per solucionar el problema tot lo que pogué.
- Imitar, fingir: Se fa el sabut i no sap res.
- Pas del temps: No fa molt. Fa huit semanes que no ve.
- Si fa, ant. Reforç emfàtic de l’afirmació.
- Fer-li-la sabatera, en el joc de pilota valenciana es diu quan u dels jugadors o un equip no fa ni un joc en tota la partida.
- Fer i restar, en el joc de la pilota valenciana l’equip que està en el dau fa, i li resta el d’enfront, que passarà a fer el joc següent, i aixina fins que finalise el joc.
- Fer i desfer, loc. Que té llibertat d’acció.
- ¿Qué li anem a fer?, loc. S’utilisa quan no es pot fer res per canviar una cosa a modo de resignació.
- No fer-ne una bona, loc. Fer sempre coses roïnes per als demés.
- Pensat i fet, loc. Primer pensat i sense dilació realisat o realisar sense cap preparació prèvia.
- Fer coll de figa, loc. Morir.
- Fer nono o noneta, loc. infantil. Dormir.
- refl. Creure’s, pensar-se: Yo et fea més jove. Ell te fa en casa i tu estàs ací de festa.
- Fer-se el conte, loc. Fer-se a l’idea, assumir, acceptar una cosa.
- Fer mal ses faenes, loc. ant. Cometre adulteri les dònes o prostituir-se.
- Fer anys, complir anys: Ma filla hui fa huit anys.
- Fer pala, loc. Se diu quan no s’ha caçat o peixcat res.
- Fer-se gros, engrossar-se.
- Fer-se prim, aprimar-se.
- Fer-se fadrí, fer-se major una persona.
- Fer-se el monyo, pentinar-se.
- Fer jaç, fer pols, fer astelles, destrossar.
- Fer-se’n una, loc. coloq. Prendre una copa, beure alguna cosa.
- Fer pols, alçar pols o fer jaç.
- Fer-se de nit, fer-se fosc, pondre’s el sol.
- Fer-se de dia, eixir el sol pel matí.
- Fer-se de ventre o fer-se damunt, no poder contindre la defecació.
- Fer-se el llonguis, loc. Fer com qui no sap, veu, entén... quan en realitat sí que ho sap, veu, entén... Desentendre’s d’un tema o assunt.
- Fer-se carro, sabates... loc. local. Comprar-se un carro, comprar-se unes sabates.
- Darrere de la pregunta ¿qué fem?, que mostra indecisió o dubte, solen afegir-se o respondre’s coloquialment algunes locucions que accentuen l’indecisió en un cert to irònic com ara: ¿Fem fòc o fugim?. De la palla fem o ¿Bollidet o paelleta?.
- Fer cares, loc. Se diu quan s’acaba de fer o de solucionar una cosa.
- Arreplega que el pare ha fet cares, loc. Se diu per a arreplegar i anar-se’n.
- Fer com qui no fa, loc. Dissimular mentres se fa una cosa.
- ¿Qué fa?, loc. ¿Qué tal?, ¿cóm va?.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.