recordar
Flexió verbal »(Del llatí recordare, mat. sign.)
- v. tr. Dur o fer vindre a la memòria alguna cosa: No recorde el número de teléfon. Sempre recorda les vacacions d’estiu en el poble.
- fig. Ser un poc paregut a una persona, cosa, situació...: La teua cara em recorda a ton pare. La mar de Xàbia recorda la d’alguns racons de Grècia.
- intr. Vindre o estar present en la memòria.
- tr. Tindre present en la memòria: Recordar contes i cançons velles.
- refl. En complement unit per la preposició de: Recorda-te’n de fer el treball.
- tr. o refl. Fixar l’atenció en una cosa: No li pegues colps a la caixa, recorda que du cristal dins.
- ant. Prestar atenció.
- ant. intr. o refl. Tornar en sí, recobrar el sentit.