Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fer
fer, -ra, -rs, -res
(Del llatí fĕru, mat. sign.)
  1. adj. m. Relatiu a les feres, se diu dels animals no domesticats.
  2. Cruel, salvage.
  3. Que causa mal o molèstia.
-fer, -ra
(Del llatí -fer, -ĕri, de ferre, dur.)
  1. suf. Sufix dorige llatí que significa que du, conté, produïx i sutilisa en la formació de neologismes tècnics com ara: aqüífer, argentífer...
fer
Flexió verbal »
(Del llatí facĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. Produir una cosa, donar-li ser.
  2. Crear alguna cosa da on no hi ha res: Deu feu el món.
    1. Produir a partir duna llavor: Este gesmiler fa un gesmil blanc i olorós.
    2. Fer fruit, produir un arbre o planta determinat fruit: La meua figuera fa figues blanques i la teua negres.
  3. Fer de cos o de ventre, defecar.
  4. Fer aigua, entrar aigua per algun lloc duna embarcació en perill dafonar-se.
  5. Crear, construir, fabricar, a partir de materials diversos. Sha fet una casa en el camp.
  6. Fer un llibre, una poesia, escriure un llibre o poema.
  7. Produir la conversió duna cosa en atra: Fer un cavall duna puça.
  8. Fer a trossos, a miquetes, ascles, pols, astelles o jaç, loc. Dividir una cosa en trossos, desfer-la.
    1. Arreplegar, obtindre, adquirir: Va a fer brossa per als animals.
    2. Fer llenya, arreplegar llenya.
    3. Fer herba o brossa, arreplegar herba per als animals.
  9. Fer diners, guanyar diners.
  10. Fer un toc, loc. Tocar per teléfon, telefonejar.
  11. Fer-se malalt, dialect. loc. Caure malalt.
  12. No li fa, loc. No importa, no importància, igual .
  13. Fer esment, loc. Recordar, dur a la memòria.
  14. Fer cas, atendre, creure, obedir: Fer cas al pare. No feu cas de lo que diguen.
  15. Fer nit, passar la nit en un lloc: Se feu fosc i feren nit en una cabanya.
  16. Fer temps, deixar passar el temps en espera dalguna atra cosa.
  17. Dur a terme una acció: Han fet un crim i ho pagaran.
  18. Deixar fer, permetre que algú actue sense fer res per impedir-ho.
  19. refl. Tindre tracte en atres persones: Yo em faig en tots els veïns.
  20. Agradar: Les faves no li fan molt, preferix els pésols.
  21. Fer que, procurar: Tu eres son pare, fes que treballe.
  22. No fer més que, no parar de fer una cosa: No fa més que jugar i no estudia.
  23. Fer-ho, eufemisme per a referir-se a fer lacte sexual.
  24. Fer de fuster, ferrer, etc. Eixercir estos oficis sense ser un professional.
  25. Fer llit, loc. Guardar repòs en el llit per trobar-se malalt: Si tens la grip has de fer llit uns dies.
  26. Efectuar un moviment, una operació: Vos fa senyals per a que aneu.
  27. Fer camí, fer via, anar en una direcció concreta.
  28. Fer vela, escomençar el seu camí una embarcació de vela.
  29. Fer escala, parada que fa un barco en un port enmig dun viage o un atre mig de transport com ara un avió.
  30. Fer ralles, fer quadros, tindre ralles, quadros, etc.: Els meus pantalons fan ralles.
  31. Causar, ocasionar un efecte: Fer llum.
  32. Fer goig, abellir: Me fan goig les fraules i vaig a comprar-ne.
  33. Fer sanc, produir que ixca sanc duna ferida del cos. També es diu dalguns aliments que donen força o vigor com ara el vi, les faves...
  34. Fer fòc, disparar una arma de fòc, o encendre un fòc.
  35. Fer falta, ser necessari.
  36. Sutilisa el verp fer en locucions referents a lorage: fer fret, fer calor, fer vent, fer bon o mal orage...
  37. Fer-ne de les seues, loc. Fer accions que no són bones per a una atra persona per part dalgú que sol fer-ne.
  38. Fer tart, aplegar en retart a un lloc.
  39. Acostumar-se, avear-se: Li costarà molt fer-se a la vida religiosa.
  40. Formar: Per a fer bons meges, sha de tindre bons mestres.
  41. refl. Formar-se, desenrollar-se, una planta, un animal, una persona.
  42. Fer-se la barba, afaitar-se, arreglar-se els pèls de la barba.
  43. Convertir-se en alguna cosa: Fer-se retor. Se feu un mege de renom.
  44. Fer la , la punyeta, la coleta o la guitza, loc. Molestar, fotre, importunar.
  45. Fer la contra, loc. Dur la contrària, opondres.
  46. Fer per més infinitiu, loc. Intentar: Fes per caure-li be al nou encarregat. Feu per solucionar el problema tot lo que pogué.
  47. Imitar, fingir: Se fa el sabut i no sap res.
  48. Pas del temps: No fa molt. Fa huit semanes que no ve.
  49. Si fa, ant. Reforç emfàtic de lafirmació.
  50. Fer-li-la sabatera, en el joc de pilota valenciana es diu quan u dels jugadors o un equip no fa ni un joc en tota la partida.
  51. Fer i restar, en el joc de la pilota valenciana lequip que està en el dau fa, i li resta el denfront, que passarà a fer el joc següent, i aixina fins que finalise el joc.
  52. Fer i desfer, loc. Que llibertat dacció.
  53. ¿Qué li anem a fer?, loc. Sutilisa quan no es pot fer res per canviar una cosa a modo de resignació.
  54. No fer-ne una bona, loc. Fer sempre coses roïnes per als demés.
  55. Pensat i fet, loc. Primer pensat i sense dilació realisat o realisar sense cap preparació prèvia.
  56. Fer coll de figa, loc. Morir.
  57. Fer nono o noneta, loc. infantil. Dormir.
  58. refl. Creures, pensar-se: Yo et fea més jove. Ell te fa en casa i tu estàs ací de festa.
  59. Fer-se el conte, loc. Fer-se a lidea, assumir, acceptar una cosa.
  60. Fer mal ses faenes, loc. ant. Cometre adulteri les dònes o prostituir-se.
  61. Fer anys, complir anys: Ma filla hui fa huit anys.
  62. Fer pala, loc. Se diu quan no sha caçat o peixcat res.
  63. Fer-se gros, engrossar-se.
  64. Fer-se prim, aprimar-se.
  65. Fer-se fadrí, fer-se major una persona.
  66. Fer-se el monyo, pentinar-se.
  67. Fer jaç, fer pols, fer astelles, destrossar.
  68. Fer-sen una, loc. coloq. Prendre una copa, beure alguna cosa.
  69. Fer pols, alçar pols o fer jaç.
  70. Fer-se de nit, fer-se fosc, pondres el sol.
  71. Fer-se de dia, eixir el sol pel matí.
  72. Fer-se de ventre o fer-se damunt, no poder contindre la defecació.
  73. Fer-se el llonguis, loc. Fer com qui no sap, veu, entén... quan en realitat que ho sap, veu, entén... Desentendres dun tema o assunt.
  74. Fer-se carro, sabates... loc. local. Comprar-se un carro, comprar-se unes sabates.
  75. Darrere de la pregunta ¿qué fem?, que mostra indecisió o dubte, solen afegir-se o respondres coloquialment algunes locucions que accentuen lindecisió en un cert to irònic com ara: ¿Fem fòc o fugim?. De la palla fem o ¿Bollidet o paelleta?.
  76. Fer cares, loc. Se diu quan sacaba de fer o de solucionar una cosa.
  77. Arreplega que el pare ha fet cares, loc. Se diu per a arreplegar i anar-sen.
  78. Fer com qui no fa, loc. Dissimular mentres se fa una cosa.
  79. ¿Qué fa?, loc. ¿Qué tal?, ¿cóm va?.
ref. Fer i desfer, faena del malfaener (o del matalafer). Lo que s’ha de fer, quan més pronte millor. Més val fer-ho que manar-ho. Fent i desfent s’ensenya la gent. Fes be i no faces mal i atre sermó no cal. Fes be sense mirar pèl, i aniràs al cel. Fes com fan. Fes fum que hi han mosquits. No faces cas, que agarraràs el cabaç. Fes lo que degues encara que degues lo que faces. Fes lo que degues i que diguen lo que vullguen. Fes lo que dic pero no faces lo que yo faç. Fea lo que vea la sogra, i estava cega.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.