Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: s

s

Lletra que es nomena esse (s, S) i que representa en valencià un sò sibilant alveolar, que pot ser sort, quan és inicial de paraula o va precedit o seguit de consonant, com en sancer, orso, espill, o sonor, quan va entre vocals o en posició final de paraula, precedit de vocal i seguit de paraula que escomença per vocal com en posar, dos amics; també pot ser sonor quan va seguit d’un sò sonor consonàntic com en els deu, desviure. En el dialecte valencià denominat apichat, no existix el sò de esse sonora.
En minúscula (s.) és l’abreviatura de sigle i en mayúscula (S.) de sur o sofre.

s’

pron. Forma proclítica del pronom personal reflexiu se davant d’una paraula que escomença en vocal o haig, com ara: s’alça, s’ha esvarat, s’interpreta.

‘s

pron. Forma enclítica i reduïda que adopta el pronom personal es quan va darrere d’un verp acabat en vocal i no va seguit d’un atre pronom, com ara: Fixe’s, tindre’s, detindre’s.

cúter, -s

(De l’angl. cutter, derivat de to cut, tallar.)

s. m. Instrument format per una cuchilla retràctil que es guarda dins del seu propi mànec i que es gasta per a tallar paper, cartó o uns atres materials similars.

pub, -s

s. m. angl. Local públic a on se servixen begudes i s’escolta música.

matalapet, -s

(dim. de matalap)

s. m. Sac rectangular, més prim que un matalap, reblit d’algun material moll com l’esponja, que s’utilisa en diferents activitats deportives o recreatives que impliquen caigudes fortes per a esmortir el colp.
Matalapet unflable, sac de lona de plàstic o caucho que s’ompli d’aire per a gastar-lo com a matalap.

polirradical, -s

adj. m. i f. Lling. Se diu dels verps que tenen més d’una raïl.

Buscar s en:

Bilingüe Sinònims Rima

Paraules que tenen una escritura pareguda: ps-, z i tz.