majoret, -s
s
- Lletra que es nomena esse (s, S) i que representa en valencià un sò sibilant alveolar, que pot ser sort, quan és inicial de paraula o va precedit o seguit de consonant, com en sancer, orso, espill, o sonor, quan va entre vocals o en posició final de paraula, precedit de vocal i seguit de paraula que escomença per vocal com en posar, dos amics; també pot ser sonor quan va seguit d’un sò sonor consonàntic com en els deu, desviure. En el dialecte valencià denominat apichat, no existix el sò de esse sonora.
- En minúscula (s.) és l’abreviatura de sigle i en mayúscula (S.) de sur o sofre.
s’
‘s
cúter, -s
conclavi, -s
(Del llatí conclāve, mat. sign.)
- s. m. ant. Conclau.
matalapet, -s
(dim. de matalap)
- s. m. Sac rectangular, més prim que un matalap, reblit d’algun material moll com l’esponja, que s’utilisa en diferents activitats deportives o recreatives que impliquen caigudes fortes per a esmortir el colp.
- Matalapet unflable, sac de lona de plàstic o caucho que s’ompli d’aire per a gastar-lo com a matalap.