Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: S
ell, -s
  1. s. f. Nom del dígraf ll, LL. També rep el nom de doble el.
s
  1. Lletra que es nomena esse (s, S) i que representa en valencià un sibilant alveolar, que pot ser sort, quan és inicial de paraula o va precedit o seguit de consonant, com en sancer, orso, espill, o sonor, quan va entre vocals o en posició final de paraula, precedit de vocal i seguit de paraula que escomença per vocal com en posar, dos amics; també pot ser sonor quan va seguit dun sonor consonàntic com en els deu, desviure. En el dialecte valencià denominat apichat, no existix el de esse sonora.
  2. En minúscula (s.) és labreviatura de sigle i en mayúscula (S.) de sur o sofre.
s’
  1. pron. Forma proclítica del pronom personal reflexiu se davant duna paraula que escomença en vocal o haig, com ara: salça, sha esvarat, sinterpreta.
‘s
  1. pron. Forma enclítica i reduïda que adopta el pronom personal es quan va darrere dun verp acabat en vocal i no va seguit dun atre pronom, com ara: Fixes, tindres, detindres.
pub, -s
  1. s. m. angl. Local públic a on se servixen begudes i sescolta música.
matalapet, -s
(dim. de matalap)
  1. s. m. Sac rectangular, més prim que un matalap, reblit dalgun material moll com lesponja, que sutilisa en diferents activitats deportives o recreatives que impliquen caigudes fortes per a esmortir el colp.
  2. Matalapet unflable, sac de lona de plàstic o caucho que sompli daire per a gastar-lo com a matalap.
polirradical, -s
  1. adj. m. i f. Lling. Se diu dels verps que tenen més duna raïl.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ps-, z i tz.