Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: seu
seu, -ua, -us, -ues
(Del llatí vulg. *sĕum, modificació del clàssic sŭum, produïda per analogia en el possessiu mĕum.)
    1. adj. i pron. possessiu de tercera persona. Dell o della, dells o delles.
    2. Antepost al nom, va sempre en lartícul davant; antigament podia anar precedit de un atre determinatiu com un, una, este: La seua habitació. Els seus rellonges.
    3. Pot anar precedit del nom, i este de lartícul o dun atre determinatiu: Uns atres amics seus. Pel be seu.
    4. Se pot utilisar pospost al nom i sense artícul: És amiga seua. És parent seu.
    5. Pot ser el predicat dun verp copulatiu: Cada u lo que és seu.
    6. Actua com a pronom: Ma casa i la seua.
  1. Els seus, significa la seua família o els del seu grup, ideologia, partit...
  2. Lo seu, les seues propietats o les seues coses.
  3. Antigament quan se referia a posseïdors múltiples dells o delles, samprava llur.
  4. Davant de casa, vida i parentius pren les formes sa, ses, son, sos: Sa casa. Sa vida. Ses ties. Ses germanes. Son pare. Sa mare, Sos pares.
  5. Anar a la seua, loc. Actuar segons la pròpia voluntat, egoistament o segons la seua conveniència.
  6. Fer la seua, loc. Actuar mogut pel propi interés, encara que siga en perjuí dun atre.
  7. Fer-ne de les seues, loc. Actuar sense consideració i fent maldat generalment.
  8. Eixir-sen en la seua, loc. Conseguir lo que es vol, per damunt de tots i de tot.
  9. Dir la seua, loc. Dir la seua opinió.
ref. Cada u, de lo seu, fa lo que vol. Cada u a lo seu, i tu a lo teu. Cada u a lo seu, i a robar lo que es puga.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: séu i sèu.