possessiu, -iva, -us, -ives
(Del llatí possessīvum, mat. sign.)
- adj. m. Relatiu a la possessió o propi d’ella.
- Gram. Se diu de cada u dels adjectius o pronoms que indiquen possessió. En valencià tenen dos formes, una tònica i una atra àtona. Les formes tòniques van precedides d’artícul. Els de primera persona tònics són: meu, meua, meus, meues, nostre, nostra, nostres. Els de segona persona tònics són: teu, teua, teus, teues, vostre, vostra, vostres. Els de tercera persona tònics són: seu, seua, seus, seues. Les formes àtones no duen artícul i les de primera persona són: mon, ma, mos, mes. Els de segona persona àtons són: ton, ta, tos, tes. Els de tercera persona àtons són: son, sa, sos, ses.
observacions/documentació: En la llengua antiga existien les formes femenines mia, tua, sua, mies, tues, sues; hui són meua, teua, seua, meues, teues, seues, respectivament. Hui dialectalment existixen les variants mons, tons, sons de les formes mos, tos, sos, respectivament. També existixen localment les variants vulgars la mua, la tua, la sua, variants de la teua, la seua, la meua.