pronom, -ms
(Del llatí pronomen, mat. sign.)
- s. m. Gram. Part de l’oració que substituïx al nom, designant a una persona o cosa sense nomenar-la.
- Pronom demostratiu, el que indica si una persona o cosa està més prop d’aquell que parla, d’aquell al qui es parla o de ningú dels dos.
- Pronom interrogatiu, el que s’usa per a interrogar sobre una persona o cosa.
- Pronom personal, el que designa persones, animals o coses indicant si és la que parla, a la qual se parla o una atra de la qual se parla.
- Pronom possessiu, el que indica possessió o pertinència.
- Pronom reflexiu, el pronom personal que presenta la mateixa persona o cosa expressada pel subjecte com a complement directe o indirecte del verp.
- Pronom relatiu, el que substituïx una paraula dita anteriorment.