Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: nom
nom
  1. s. m. var. form. V. gnom.
nom, -ms
(Del llatí nŏmĭne, mat. sign.)
  1. s. m. Paraula o conjunt de paraules en la que es designen persones, o coses.
  2. Bon nom, bona reputació o bona fama.
  3. Conéixer ad algú de nom, haver sentit parlar deixa persona, pero no haver-la vista o coneguda personalment.
  4. Donar nom, transmetre el seu nom o ser causa que algú o alguna cosa tinga determinat nom.
  5. En nom dalgú, que obra en representació deixa persona, per encàrrec della.
  6. A nom de, loc. Indica que un escrit com ara un chec, títul de propietat... du el nom dalgú i és el seu propietari o destinatari: Els documents del coche van a nom de la muller del difunt.
  7. Fer-se un nom, loc. Fer-se famós, tindre un reconeiximent públic.
  8. Haver nom, tindre per nom tal paraula.
  9. Mal nom, malnom, renom.
  10. Nom de pila, el que se li dona ad algú quan sel bateja.
  11. Nom artístic, seudònim.
  12. Nom de família, el llinage.
  13. Nom de guerra, el que adopta una persona en una activitat, especialment si esta és polèmica.
  14. Nom de religió, nom que adopta una persona en fer-se religiosa.
  15. Tindre nom, tindre fama, tindre èxit, ser célebre.
  16. Tindre per nom, dir-se, nomenar-se.
  17. Saber posar el seu nom, saber firmar.
  18. Gram. Paraula que designa a una persona, animal o cosa, per oposició al verp que indica una acció.
  19. Nom adjectiu, paraula que indica una qualitat o determinació dun ser.
  20. Nom comú, paraula que designa un objecte.
  21. Nom genèric, nom comú.
  22. Nom propi, paraula que designa un objecte que es considera únic.
  23. Nom substantiu, indica el ser mateix.
  24. Denominació.
  25. No tindre nom, loc. Ser una cosa tan insòlita per la seua maldat que resulta incalificable: La malifeta que tha fet no nom.
  26. En el nom del cel, o de Deu o de tots els sants, fòrmula usada per a reforçar un verp de petició, un prec, etc., senyala vehemència.