propietat, -ts
(Del llatí proprietāte, mat. sign.)
- s. f. Dret de possessió sobre una cosa.
- Qualitat peculiar o característica d’una cosa.
- Condició de propi, que convé o pertoca a lo que es vol dir o fer.
- Fet de poder dispondre lliurement d’una cosa.
- Defecte o vici contrari al vot de pobrea religiosa per usar ilícitament els bens temporals o tindre’ls massa afecte.
- Cosa que és pròpia i de la qual se pot dispondre lliurement.
- Immoble, finca, terreny, etc.
- Propietat horisontal, propietat d’una vivenda en un edifici de diverses vivendes en drets i obligacions comuns.
- Propietat intelectual, conjunt de drets que la llei reconeix a l’autor d’una obra per a dispondre d’ella.