Dret - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Dret

dret, -ta, -ts, -tes

(Del llatí directus, directe.)

1. adj. m. Recte, sense desviacions a un costat o a l’atre: La torre de Pisa no està dreta.
2. Dret com un ciri, o dret com un rave, o dret com un fil, loc. Indicar que una cosa està molt recta: A pesar de la seua alvançada edat anava dreta com un ciri.
Dret i fet, loc. Desenrollat i format de manera completa, madur: En dèneu anys ya és un home dret i fet.
1. Directament, en direcció recta, sense detindre’s en punts intermijos o desviar-se: El rossí no volia llaurar dret. En aplegar a la ciutat de Valéncia, aní dret al Micalet.
2. De dret en dret, loc. ant. De fit a fit, cara a cara, sense res interpost.
3. En dret de, loc. desus. En direcció a o cara algú o alguna cosa.
4. Tot dret, directament, pel camí recte: Si vas tot dret per este carrer, ho trobaràs.
Recte, just, conforme a la raó, als principis ètics o la llei: Açò és de dret que ho reclames.
1. ant. Verdader.
2. No fer res a dretes, loc. No fer res correcte o be.
1. En posició vertical.
2. Alçat, en els peus en terra i en posició vertical: No havien prou cadires i havia gent dreta.
1. Posar dret, alçar alguna, posar-la en posició verticalment.
2. Posar-se dret, passar de la posició horisontal o inclinada a la vertical, alçar-se i posar-se en els peus en terra.
1. Situat a la banda dreta (opost a esquerre): No veig be en l’ull dret.
2. No saber a on tenen la mà dreta, loc. Ser molt ignorant o inútil, estar desorientat.
3. Ser el braç dret d’algú, loc. Ser la persona que més ajuda a una atra.
4. s. La dreta, la mà dreta o el costat dret.
5. Cedir la dreta, loc. Donar la preferència.
6. La Dreta o Les Dretes, grup o grups polítics conservadors.
1. Endret, situat en la cara d’un objecte (opost a revés o creu).
2. No mirar, o guardar, dret ni envés, loc. ant. No tindre cap de mirament ni respecte.
Alçat, en els peus en terra i en posició vertical: Com no havien prou cadires havia gent dreta.

dret, -ts

(Del llatí directus, mat. sign. , substantivació de l’adjectiu directus.)

1. s. m. Just, cosa justa, que es fonamenta en la recta raó.
2. Contra dret, contra la recta raó o la justícia.
3. Ser dret, ant. Ser just.
4. Fermar dret, ant. Reconéixer i donar garantia ad algú de que se li respectarà la seua raó.
5. Bon dret, ant. Justícia.
6. Mal dret, ant. Injustícia.
1. Facultat moral del ser humà, fonamentada en la raó, de fer o no fer alguna cosa: És de justícia respectar a cada u els seus drets humans inalienables.
2. Dret adquirit, el creat, favorit i protegit baix una llegislació i que ha de ser respectat per les posteriors.
3. Dret de conquista, facultat de poder fer lo que u vol pel fet d’haver conquistat un territori: Abolir els furs per dret de conquista.
1. Drets polítics, drets dels ciutadans i ciutadanes a la seua intervenció en els assunts públics, llibertat d’acció política.
2. Dret de propietat, facultat de tindre i dispondre, de manera directa i immediata, coses pròpies, sense més llimitació que el be comú, la necessitat aliena, el deure moral i la llei.
Dret de cuixa, supost dret d’alguns senyors feudals sobre la virginitat de la filla d’un vassall el dia del seu casament.
Impost sobre activitats comercials o d’alguna atra classe: Ordenaren no pagar ningun dret al govern illegítim.
Honoraris que s’han de pagar en l’eixercici de determinades professions i activitats: Pagar els drets d’examen.
1. Lleis i normes que ha de respectar les persones en general o als membres d’una societat.
2. Dret administratiu, conjunt de normes jurídiques que regula l’organisació, funcionament i atribucions de l’Administració Pública en les seues relacions entre els seus diversos òrguens i d’estos en els ciutadans particulars.
3. Dret comú o romà, l’opost al dret particular o especial i format a partir del dret romà justiniàneu, sinònim de dret civil.
4. Dret consuetudinari, el basat en la costum i no en la llei escrita. Requerix un us generalisat i repetitiu i una consciència d’obligatorietat de la costum per part de la comunitat.
5. Dret de gents o ius gentium, en el dret romà, conjunt de normes derivades de la raó que s’aplicaven a totes les persones de tots els pobles, a diferència del que s’aplicava només que als ciutadans romans.
6. Dret diví, el considerat procedent de Deu, be per llei natural, o be per mig de la Revelació.
7. Dret eclesiàstic o canònic, és el conjunt de normes de determinades iglésies cristianes que té el seu orige en els cànons o acorts conciliars. En el cas de l’Iglésia Catòlica es tracta d’un ordenament jurídic específic.
8. Dret feudal, el que establix les relacions entre el senyor i el vassall.
9. Dret internacional, el que regula les relacions dels Estats, i uns atres subjectes de dret internacional com ara les persones físiques, organisacions internacionals, moviments de lliberació nacional...
10. Dret laboral, el que regula les relacions entre els subjectes de la relació laboral: treballadors, empresa que contracta, sindicats i Estat.
11. Dret mercantil o comercial, és el que regula l’eixercici del comerç terrestre, marítim o aéreu.
12. Dret natural, conjunt de preceptes assentats en principis ètics universals i immutables, l’orige dels quals, depenent de l’autor, és donat per la raó, la naturalea o Deu. En ell la validea de la norma jurídica no és independent del seu valor moral.
13. Dret penal, conjunt de normes jurídiques establides i promulgades per l’Estat, que associen el crim com a fet, a la pena com a llegítima conseqüència.
14. Dret pontifici, conjunt de normes decretades pels Sums Pontífexos de Roma.
15. Dret positiu, conjunt de lleis, tant del passat com les vigents, fetes per l’autoritat llegislativa d’un àmbit territorial. Considera el Dret com una creació del ser humà i la validea de la norma jurídica independent del seu valor moral.
16. Dret privat o civil, el que regula les relacions individuals entre els ciutadans. En ell predominen les normes de caràcter dispositiu (contrapost al Dret públic).
17. Dret processal o dret processal penal, conjunt de normes que regulen qualsevol procés de caràcter penal, és dir, el modo de procedir de la Justícia per a l’aplicació de les penes.
18. Dret públic o polític, el que regula la relació dels ciutadans i entitats particulars en les diferents Administracions Públiques i d’estes entre sí. En ell predominen les normes de caràcter imperatiu.
19. Dret romà, regles jurídiques romanes fins a Julià en el sigle VI.
20. Dret subsidiari, el que s’aplica quan no hi ha una atra norma.
21. Drets fonamentals, els inherents a la dignitat humana.
22. Drets humans, drets fonamentals.
1. Facultat universitària que comprén l’estudi del Dret en els seus diferents órdens: La carrera de Dret.
2. Dret de pas, dret d’aigua... el que té algú de passar per un lloc sense ser l’amo d’ell o de prendre aigua sense ser l’amo del lloc a on està.
3. Dret de vistes, el que u té a gojar des de sa casa d’unes vistes sense que una nova edificació li les tape; este dret s’adquirix quan u ve gojant de vistes des d’un temps indeterminat i segons certes condicions fixades per la llei.

Buscar Dret en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: endret.