camí, -ins
(Del celtollatí cammīnus, mat. sign.)
- s. m. Via utilisada per a transitar d’un lloc a un atre.
- Camí real, via destinada a comunicar ciutats principals.
- Camí de carro, via utilisada per al trànsit de carros.
- Camí de ferradura, via estreta pensada únicament per al trànsit de cavalleries.
- Camí ferrat, ant. Camí de gran trànsit que unia localitats importants i que estava pavimentat en pedres.
- Camí assagador, via per a on passen ovelles o uns atres animals i que poden anar pasturant per les vores.
- Camí de pas, via estreta per a on només passa una persona.
- Camí de cabres, se diu d’aquell que està en mal estat per a transitar.
- Camí veïnal, aquell que va de poble a poble o dona a un atre camí més gran o carretera.
- Camí de Sant Jaume, la Via Làctea.
- Espai que pot recórrer un cos entre un i atre lloc.
- Acció de caminar.
- Tirar camí o tindre son camí cap algun lloc, loc. Anar en direcció a un lloc concret.
- dialect. Volta, vegada, viage: Cada camí que vens me trobes fòra de casa.
- fig. Série d’accions o activitats que porten a la consecució d’un objectiu.
- Eixida, solució a un problema: Tenim un gran problema pero trobarem un camí o atre.
- Fer camí, loc. Fer faena, seguida o treball.
- De camí, loc. De pas.
- Posar-se en camí, loc. Dispondre’s a viajar, iniciar un viage.
- Mamprendre el camí, loc. Escomençar a caminar o fer un viage.
- Fer camí, loc. Caminar en una direcció.
- Ser de vora camí o fruita de vora camí, loc. Ser molt roïn.
- Anar pel bon o mal camí, loc. Actuar correctament o lo contrari.
- Desfer el camí, loc. Retrocedir.
- Eixir al camí, loc. Eixir a l’encontre o al davant.
- A mitan camí, loc. A mig camí o a mig fer una cosa.
- Girar de camí, loc. Apartar-se del camí recte.
- Eixir a un camí real, loc. Eixir a furtar.
- Obrir-se camí, loc. Anar superant dificultats i impediments per a conseguir un objectiu.
- Fer son dret camí, loc. ant. Morir-se.