desfer
Flexió verbal »(Del llatí disfacĕre, mat. sign.)
- v. tr. Llevar a una cosa la forma o estructura, descomponent-la de forma inversa a l’orde en que ha segut feta.
- Desfer el camí, caminar en la direcció contraria a la que ans s’havia seguit.
- Desfer el llit, llevar tot allò per a tapar-se i desordenar els matalaps.
- refl. Perdre alguna cosa la seua forma o estructura.
- Destruir completament una cosa; véncer totalment a un eixèrcit; causar un greu perjuí ad algú: La guerra desfeu totalment les nostres vides.
- Desfer les messions, ant. Pagar els gastos o despeses.
- Desfer el capoll, passar un rugló per damunt dels grans dels cereals que encara no han perdut la corfa.
- Dissoldre, fondre, convertir un sòlit en líquit.
- refl. fig. Manifestar en molt d’afany i vehemència un afecte, una activitat, etc.: Se desfà treballant per a no guanyar res.
- Estendre i llevar la subjecció a alguna cosa que està arreplegada i formant fermall: Desfer un nuc.
- refl. Desprendre’s, desposseir-se d’alguna cosa, deixar de tindre-la.
- refl. Lliurar-se, deseixir-se d’una cosa o d’algú que fa nosa, d’una obligació, etc.
- Desfer-se el monyo, loc. Despentinar-se.
- Fer i desfer, loc. Tindre poder absolut, àmplies facultats per a obrar.