fondre
Flexió verbal »(Del llatí fŭndĕre, mat. sign.)
- v. tr. Acció de derretir un cos sòlit per mig de la calor transformant-lo en líquit.
- Fabricar o donar forma a partir d’una substància feta líquit: Fondre un bust de Benlliure.
- fig. Unió intima entre dos coses fins a ser una sola.
- Mostrar els últims moments d’una image i sò en els primers d’una atra, com a tècnica televisiva o cinematogràfica.
- Diluir: M’agrada fondre el chocolate en la llet.
- coloq. Consumir, gastar: Fondrà els diners que li he donat en un dia.
- Cremar un aparat elèctric per un us excessiu o per massa tensió o energia: Se fondran les peretes si hi ha una pujada de tensió.
- ant. Agotar fins a l’extenuació, extenuar.