Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: fins

fins

(Del llatí fīne, fi, en -s adverbial.)

prep. Preposició que servix per a introduir un terme local o temporal en el qual se situa l’acció: Aplegaren fins a la mitat del riu. Fins ara ha segut campeó sempre.
Com a indicador de cantitat fent referència a la major: Fins a díhuit anys.
Fins que, introduïx proposicions temporals: No puc entrar fins que no òbriga.
adv. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: Fins mon pare, que no pot caminar, també vingué.
I fins, loc. I inclús.

fi, -ina, -ins, -ines

(Del llatí vulgar *fīnum, extremat.)

adj. m. ant. En extrem, fins als llímits.
ant. Fina amor, amor extrem.
De purea extrema.
Delicadíssim, de calitat excepcional.
Just, exacte.
Al fi, en el lloc exacte sense inclinar-se cap a un o atre costat.
Que té facilitat per a percebre les coses a través dels sentits: És molt fi d’oït.
Ser més fi que l’Escot, ser molt sagaç, despert.
Que destaca en el seu treball i ho fa molt be: És un fuster fi.
Llis, de superfície suau al tacte.
De manera delicada o fràgil.
Fi com el pensament, loc. Extremadament fi: La tela era fina com el pensament.
Afeminat.
Ser més fi que el coral, loc. Ser afeminat.
Se diu de les dònes o femelles que copulen molt.
Prim.
Ser cosa fina, loc. Ser molt bo, de molt bona calitat: Este brodat és cosa fina fet per mans expertes.

Buscar fins en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.