Afeminat - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Afeminat

afeminat, -ada, -ts, -ades

adj. m. ant. Doner. Aficionat de manera excessiva a les dònes.
Se diu de l’home que té mentalitat o maneres femenines com ara el parlar, caminar, vestir...: Un home en un parlar afeminat.
Se diu, en sentit despectiu i mascliste, de l’home dèbil, fràgil, poregós, fi, enemic de tota violència.
s. m. despect. Home homosexual.

observacions/documentació: La forma afeminat en el significat antic de fembrer o doner és ben antiga: “tan falsa e tan variable fembra com tu est, car tots temps t’agui per sospitosa; e no vull haver nom de afeminat, que m governe per tu”. Curial e Güelfa. 1442. “Bell nom n’opte / honrat en cort: / cornut e bort, / bastart, malnat, / afeminat; / guayol, fembrer / he baguasser, / concubinari / he fornicari”. Jaume Roig. Spill 1460.

Buscar Afeminat en:

Bilingüe Sinònims Rima

Afeminat coincidix en:
- el participi masculí singular de afeminar
Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)