Diccionari General de la Llengua Valenciana

adj. m. ant. En extrem, fins als llímits. // ant. Fina amor, amor extrem. // De purea extrema. // Delicadíssim, de calitat excepcional. // Just, exacte. // Al fi, en el lloc exacte sense inclinar-se cap a un o atre costat. // Que té facilitat per a percebre les coses a través dels sentits: És molt fi d’oït. // Ser més fi que l’Escot, ser molt sagaç, despert. // Que destaca en el seu treball i ho fa molt be: És un fuster fi. // Llis, de superfície suau al tacte. // De manera delicada o fràgil. // Afeminat. // Ser més fi que el coral, loc. Ser afeminat. // Se diu de les dònes o femelles que copulen molt. // Prim. // Ser cosa fina, loc. Ser molt bo, de molt bona calitat: Este brodat és cosa fina fet per mans expertes.

s. f. Moment en que s’acaba una cosa, lloc a on acaba, última part de la cosa: En la Bíblia es parla de la fi del món. // Posar fi o donar fi, acabar en una cosa: Hem de posar fi a les guerres. // ant. Portar a fi, dur al seu final, acabar, dur a terme, realisar. // ant. Prendre fi, acabar-se. // A la fi, per fi o en fi, finalment, al final de tot: Ha estudiat molts anys i per fi ha acabat la carrera. // Al cap i a la fi, vist o considerat tot: No denuncià el furt perque al cap i a la fi no eren coses de valor. // ant. De fi en fi, d’un extrem a un atre. // No tindre fi, una cosa molt gran, que no s’acaba o és difícil de contar: Un capdell tan llarc que pareixia no tindre fi. // Sense fi, incalculable: Duya un sac de diners sense fi. // La fi del món, la part del món més lluntana. També la destrucció final del planeta. // A fi de contes, loc. Una volta considerat tot: No cal discutir entre germans, a fi de contes tot cau en la família. // La fi de semana, el dissabte i el dumenge. // El final de la vida, la mort: La seua fi fon voler enfrontar-se al bou. // s. m. Objectiu previst com a consecució d’un acte, finalitat: El seu fi és guanyar l’oposició i treballar com a mege en l’hospital. // En bon fi, en bona intenció, en un objectiu bo. // A fi que, a fi de que i també a fi de més infinitiu. Conjuncions finals equivalents a per a que: Ha treballat sempre molt, a fi que no els falte res a sos fills. Han eixamplat el camí a fi de que puga entrar el camió. Treballa els dumenges a fi de tindre dos semanes de vacacions.

s. f. Vigèsima primera lletra de l’alfabet grec (Φ φ), que correspon al dígraf llatí ph i a la f de les llengües romàniques.