res
(Del llatí rēs, cosa.)
- pron. ant. Cosa, en frases afirmatives i en frases negatives.
- ant. Gran res, gran cantitat.
- ant. Per extensió, persona.
- pron. Alguna cosa, en frases interrogatives o condicionals: ¿Voleu res de ma casa? No sé si hi ha res per ací que aprofite.
- No res, absència, carència total, negació: ¿Qué ha dit? - No res.
- Un no res, una miqueta, una cosa molt chicoteta o diminuta: Posa-li un no res de sucre a la tomata fregida.
- En un no res, en molt poc de temps, en un moment o un instant: En un no res trobà lo que li demaní.
- Ninguna cosa, en oracions negatives; en este significat, quan res va darrere d’un verp, exigix la companyia de l’adverbi no: No vos donaré res.
- En el sentit de cap cosa, quan res va davant del verp, sol dur en la llengua antiga l’adverbi no, pero hui s’omet: Res no podem guanyar (ant.) Res podem guanyar.
- En frases de negació a on el verp se sol sobreentendre, s’admeten dos construccions: no res i res (sense no): ¿Qué vos han fet? -Res / no res.
- Res més, ninguna atra cosa: Vullc aigua i res més.
- Res als, ant. Res més, ninguna atra cosa.
- Res del món, absolutament res.
- No donar-se res, loc. ant. No preocupar-se.
- No voler saber res, no voler atendre a raons ni a explicacions.
- Com si res, sense la menor importància o transcendència: Ha treballat tota la nit i està com si res.
- Ans de res, loc. En primer lloc, primerament.
- De res, loc. Indica que no cal agraïment per lo donat, fet o dit. Se sol contestar quan algú diu gràcies. També es sol dir no les mereix, a manar, no s’ho val, moltes voltes, no hi ha de qué…
- No res, no res, dos cebetes i tres diners o això i no res, tot és u, se diu per a expressar que una cosa és insignificant.
- Res de res, res absolutament.
- D’això res de res, negativa absoluta: Diu que vaja a treballar per ad ell i d’això res de res.
- Res i avant, loc. Expressa conformitat davant d’una adversitat.