Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: aigua
aigua, -gües
(Del llatí aqua, mat. sign.)
    1. s. f. Substància líquida, incolora, inodora i insípida, formada per la combinació de dos volums dhidrogen i un volum doxigen; la seua fòrmula és H2 O, se solidifica en gèl als 0º C. i bull als 100º C. És el component més abundant de la superfície terrestre i constituïx les mars, llacs, rius, fonts, etc..., forma la pluja, neu o gèl.
    2. Aigua manal, aigua que mana dun manal o ullal.
    3. Aigua beneïda, Rel. Aigua que ha segut beneïda segons un ritual.
    4. Aigua blana, aigua baixa en calç.
    5. Aigua calenta, bollint, freda, fresca, gelada, tébea. Se diu segons la temperatura de laigua.
    6. Aigua cavallera, se diu de laigua que brolla o fluïx de manera natural i tranquila, sense aixetes, canalisacions o motors que limpulsen, moguen o poen.
    7. Aigua corrent, aigua que està en moviment per la força de la gravetat; també es diu quan una vivenda una instalació que li fa aplegar laigua: La casa aigua corrent i llum.
    8. Aigua de pluja o del cel, laigua que cau quan plou.
    9. Aigua de pou o de corriola, la que es trau dun pou o aljup.
    10. Aigua de sol, aigua calfada pel sol.
    11. Aigua de vena, aigua de corrents subterrànees.
    12. Aigua del ferro, aigua duna font ferruginosa.
    13. Aigua dolça, la que no sabor, la que és potable per tindre baixa concentració de sal, en contraposició a laigua salada de la mar.
    14. Aigua dura, aigua en molta calç.
    15. Aigua embassada, la que està dins duna cavitat i no corre.
    16. Aigua morta o aigües mortes, aigua parada que no és potable o la que va a parar a un escorredor en un sistema de rec.
    17. Aigua potable, aigua bona per a beure.
    18. Aigua rodada o cavallera, la que corre per un sistema de rec moguda per la força de la gravetat.
    19. Aigua al tall, se diu quan se rega seguint un orde; primer els camps que estan al principi de la séquia i en acabant els atres, regant-se primer els de la vora dreta i en acabant els de lesquerra.
    20. Aigua salada o salobre, aigua en una alta concentració de sal o que és aigua de la mar.
    21. Aigua vedada, laigua que es pren per a regar un camp quan al regant no li correspon per tanda.
    22. Aigua viva, és la que brolla o corre de manera natural, potable o no.
    23. Aigua nova, loc. Aigua que entra en un arrossar despuix de leixugó.
    24. Aigua vella, loc. Aigua que està en larrossar quan se sembra larròs.
  1. Aigua amunt, en direcció al sentit contrari a la corrent.
  2. Aigua avall, en el sentit mateix de la corrent.
  3. Arquit. Panyada, navada: La barraca és una casa a dos aigües.
  4. Compost líquit en el qual predomina laigua.
  5. Aigua almescada, aigua en almesc.
  6. Aigua del Carme, compost líquit en essència de tarongina.
    1. Aigua darròs, V. aiguarròs.
    2. Aigua de roses, Aigua a on se destila essència de roses i que sutilisa per a tonificar la pell. ant. aigua ros.
    1. Pluja: Ha caigut una bona aigua.
    2. Aigua de caragols, dialect. Pluja de poca intensitat.
    3. Aigua menudeta, dialect. Pluja de poca intensitat.
    4. Aigua moraleta, dialect. Pluja chicoteta pero espessa.
  7. Aigua seca, gel que conté aigua, la qual se filtra a la terra sense evaporar-se quan els microorganismes se mengen el gel. Sutilisa en agricultura per al rec de zones desèrtiques.
  8. Aigua de Valéncia, còctel fet en suc de taronja, cava, vodca i sucre fonamentalment.
  9. Aigua gelada, ant. gelat.
  10. Aigua oxigenada, peròxit dhidrogen, la seua formula és H2 O2, sutilisa com a antisèptic i també com a decolorant i oxidant.
  11. Aigua dels àngels, afait o cosmètic que les dònes valencianes utilisaven a principis del sigle XIX.
  12. Aigua a perdre, se diu de laigua dun riu, séquia o canal que va a parar a la mar sense ser aprofitada.
  13. Aigua a les patades, loc. En un arrossar se diu quan el nivell de laigua sobrepassa les patades dels animals o chafades dels hòmens.
  14. Aigües fecals, aigües residuals en excrements humans.
  15. Aigües amunt o avall, contra la corrent dun riu o a favor de la cor­rent.
  16. Aigües internacionals, espai marítim que no està baix la sobirania de cap destat.
  17. Aigües blaves, la mar o loceà.
  18. Aigües jurisdiccionals o territorials, espai marítim baix la sobirania dun estat.
  19. Aigües o aigües de, la mar o la mar més pròxima a un territori: Aigües atlàntiques (La mar atlàntica o lAtlàntic). Aigües valencianes o aigües de Valéncia (La mar pròxima a les costes valencianes).
  20. Aigua cuita, ant. Cola forta o de gelatina.
  21. Aigua furtada. ant. V. dret daigua.
  22. No donar-li ad algú ni una set daigua, loc. No donar-li ni aigua.
  23. Ser aigua en cistella, loc. Ser una cosa o fet inútil perque no queda della res. Ser fugidiç, esmonyidiç.
  24. Ser esperat o rebut com aigua de maig, loc. Ser esperat en ilusió o ser ben rebut.
  25. Ser o estar clar com laigua, loc. Ser o estar una cosa molt clara, molt evident, fàcil dentendre o captar.
  26. Fer aigües o trencar aigües, loc. Trencar-se la bossa fetal i eixir per la vagina el líquit amniòtic.
  27. ant. Riu.
  28. Fer aigua, loc. Entrar aigua en una embarcació per un clavill, forat...
  29. Fer aigua una cosa, loc. Desfer-la, fer que quede en no res.
  30. Nadar entre dos aigües, loc. Actuar sense definir-se massa.
  31. Garbellar aigua, loc. Fer faena sense profit o benefici.
  32. Estar en laigua al coll, loc. Estar en una situació llímit i difícil.
  33. Passar per aigua, loc. Bollir una cosa durant un minut més o manco: Fes-me lou passat per aigua.
  34. Passat per aigua, loc. Chopat, molt banyat: Plou i vinc passat per aigua.
  35. Hi haure tanta aigua com en la riuada de Sant Carles, loc. Hi haure molta aigua.
  36. Laigua, dialect. i coloq. El número setantassís (76) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
ref. Aigua a chorros (brolls) i el vi a glops. Aigua al ocho, que el huit s’ofega. Aigua als òrdins, que els blats (forments) se sequen: se diu quan posem remei a on no cal i, generalment, no el posem a on toca. Aigua d’agost fa mel, oli i most. Aigua de giner, poc de blat (forment) al graner. Aigua passada no mou molí. Aigua que passa (ya) no torna. Deu nos guarde (Guarda’t) de l’aigua mansa, que la corrent ella passa. L’aigua clara i el chocolate espés. L’aigua corrent la merda no la sent. L’aigua corrent no mata a la gent. L’aigua de Favara emborracha més que el vi. L’aigua és or i el bonyigo tesor. L’aigua no passa mai dos voltes pel mateix molí. L’aigua per a on passa banya. L’aigua per al seu molí, deixant sec al veí. L’aigua per als bous i la faena per als anglesos. L’aigua, per al mànec. Ningú pot dir “d’esta aigua no beuré”, per térbola que siga.
Buscar aigua en:
  • aigua coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de aiguar
    • la 2ª persona d'imperatiu de aiguar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: aiguat i aiguada.